La rosa
Mai no he fet una rosa de paper. He fet lliris d’aigua, que no presenten gaire complicació: tenen un sol pètal, o sigui que de seguida estàs. He fet flors indeterminades de paper de ceba, que també és molt fàcil
Beceroles
Realitat o ficció,
explico coses que he vist.
Mai no he fet una rosa de paper. He fet lliris d’aigua, que no presenten gaire complicació: tenen un sol pètal, o sigui que de seguida estàs. He fet flors indeterminades de paper de ceba, que també és molt fàcil
La bèstia era al brancal d’una porta, a la segona casa del raval que mena als afores del poble. D’aquell gris fosc i ajaguda a terra, tan llarga com ample era el portal, costava de veure si passaves encantat o
Muricec, ratpenat, ratapinyada. Aquests tres mots per designar l’animal que ens ocupa, per no parlar de variants com buricec, mulicec o rampenat. Els diccionaris etimològics ens ensenyen que el nom al·ludeix a la semblança de la bestiola amb les rates
La veritat, fa molta impressió. Ja miro de recordar de seguida que és un efecte, una il·lusió, i que no és real. Però fa impressió i l’angúnia dura una estona. Vaig tan tranquil·la pel carrer i llavors, de tant en
El cadàver ja no hi era. Vaig passar de pressa i em vaig estremir de pensar el que havia trepitjat. Per vergonya no ho vaig fer, però hauria volgut espolsar-me de seguida el sols dels pantalons per por que aquell
Tinc un forat als ulls. Un forat a cada ull, vull dir. Per aquest forat hi entren coses: branques d’arbre que el vent ha fet caure, ocells despistats, llum. Obro molt els ulls per intentar veure-hi bé, però a vegades
Ara no us penseu que m’agrada tafanejar. Bé, potser una mica… Aquell dia senzillament descansava una estona en un banc del passeig marítim abans de tornar a la feina, al migdia. Allò que vas saltant d’un pensament a un altre
Matí de dimarts al metro. Caminava mig adormida cap a la feina, i devia fer molt mala cara. M’esforçava a eixorivir-me, a dreçar l’esquena, parpellejava de pressa. Per un moment la son marxa, però si bado tornarà de seguida. Quan