{"id":661,"date":"2026-03-05T10:03:48","date_gmt":"2026-03-05T10:03:48","guid":{"rendered":"https:\/\/evadelasal.cat\/?p=661"},"modified":"2026-03-05T11:53:50","modified_gmt":"2026-03-05T11:53:50","slug":"el-recer-de-lestevet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/2026\/03\/05\/el-recer-de-lestevet\/","title":{"rendered":"El recer de l’Estevet"},"content":{"rendered":"\n

Hi ha llocs que ens queden fixats en la mem\u00f2ria i en l\u2019\u00e0nim com una marca de foc. A Gerri de la Sal hi havia el recer de l\u2019Estevet, un rac\u00f3 que fan casa Carrutxo i casa Estevet al s\u00f2ls de la baixada que ve del carrer de Sant Sebasti\u00e0. A l\u2019esquerra i abans de passar sota la porxada de casa Morreres, les fa\u00e7anes es presten a delimitar aquest escenari, que resulta ser un esquitx de pla\u00e7a, tot just l\u2019espai que es necessita perqu\u00e8 el sentit de comunitat hi faci plantar dos bancs en escaire i perqu\u00e8 s\u2019hi aplegui una colla de gent. Una clica, com es diu en aquesta terra. El rac\u00f3 convida discretament el passant a aturar-s\u2019hi, el distreu del cam\u00ed: \u00e9s un espai a l\u2019abric del vent i exposat al sol, hi ha lloc per seure i companyia. Si en diem recer<\/em> i ens permet arrecerar-nos-hi \u00e9s perqu\u00e8 resguarda f\u00edsicament, per\u00f2 tamb\u00e9 per la calidesa de l\u2019acollida.<\/p>\n\n\n\n

Avui dia, no s\u00e9 com \u00e9s el recer de l\u2019Estevet, ni si la gent de Gerri encara hi acudeix. Nom\u00e9s puc parlar del recer on vaig passar hores i hores de la infantesa. Al recer de l\u2019Estevet hi podies trobar alguns ve\u00efns i ve\u00efnes que s\u2019hi reunien cada dia. L\u2019horari variava al llarg de l\u2019any: m\u00e9s a primera hora de la tarda a l\u2019hivern, per aprofitar la mica de sol i de llum, i m\u00e9s cap a mitja tarda a l\u2019estiu, havent fet la migdiada. Era un espai intergeneracional, tot i que a qui m\u00e9s li vagava d\u2019estar-s\u2019hi era a la gent gran. I a mi.<\/p>\n\n\n\n

 L\u2019amfitriona era la Genoveva, de casa Estevet. La Genoveva treia fins al llindar de casa la cadira de boga i hi seia com una reina, disposada a rebre els contertulians i a donar-los conversa. Recordo sobretot el mocador negre que li cobria els cabells, lligat sota la barbeta; l\u2019ampla falda que feia el seu davantal fosc de quadrets i, per damunt de tot, la dol\u00e7or de la seva pres\u00e8ncia. La Genoveva era \u201ccasa\u201d, sobretot perqu\u00e8 escoltava des de l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019una vida viscuda i d\u2019una intel\u00b7lig\u00e8ncia fina.<\/p>\n\n\n\n

Els habituals del recer eren la Pilara, el Pepe i la Jovita \u2013ell, amb la primera e<\/em> oberta; ella, amb j<\/em> castellana\u2013, i la Paquita \u2013la meva mare. La meva germana, que tamb\u00e9 hi havia passat estones, m\u2019ha ajudat a recordar altres noms: el Doroteo, la Mariona del Narc\u00eds i el seu home \u2013a qui el nom de casa li va prendre el propi, em temo. Tots feien anar la llengua i les dones, a m\u00e9s a m\u00e9s, movien amb destresa el ganxet o les agulles de mitja. La Genoveva feia pujar gruixuts mitjons de llana, la Jovita era m\u00e9s de costura fina i la meva mare hi havia teixit algun jersei que encara porto.<\/p>\n\n\n\n

Les agulles no paraven sin\u00f3 per escoltar amb m\u00e9s atenci\u00f3. El fil quedava, llavors, susp\u00e8s en l\u2019aire, i el cabdell restava quiet. Perqu\u00e8, sens dubte, m\u00e9s enll\u00e0 del sol tebi d\u2019hivern o de l\u2019airet de la tarda d\u2019estiu, el que et feia tornar cada dia al recer eren les converses que s\u2019hi descabdellaven, el fil dels relats que s\u2019hi compartien i alguna xafarderia sense mal\u00edcia dita a mitja veu. I si parlo de relats he de fer honor a la Jovita, una rondallaire nata que mai no acabava les hist\u00f2ries i les explicava amb un ampl\u00edssim somriure que semblava dir: \u201cT\u2019agrada aquest conte? Doncs en s\u00e9 molts m\u00e9s!\u201d. Al costat, el seu home l\u2019escoltava en silenci. El Pepe devia parlar una hora o altra, per\u00f2 jo nom\u00e9s recordo el seu posat recte i atent rere les ulleres de muntura grossa.<\/p>\n\n\n\n

Les converses m\u2019envoltaven i a vegades no hi entenia gran cosa, per\u00f2 l\u2019entorn em resultava absolutament confortable  Tant de bo pogu\u00e9s recuperar ara aquella sintonia! Lamento dir que, gr\u00e0cies a la meva gran capacitat per badar, no hi vaig aprendre tot el que hi hauria pogut aprendre. S\u00ed que vaig absorbir-ne, en canvi, la bonesa.<\/p>\n\n\n\n

En un m\u00f3n que ens inocula l\u2019individualisme, quins espais d\u2019aplec espontani queden? No em refereixo a associacions, clubs o cafeteries, on ens ajuntem amb persones afins. Vull dir indrets p\u00fablics on pots acudir sabent que hi trobar\u00e0s companyia i conversa; sense quedar, sense triar els convocats i sense un tema concret per tractar. Fora de Gerri no he tornat a tenir a l\u2019abast un recer. \u00c9s una pr\u00e0ctica dif\u00edcilment exportable a les ciutats i per a persones aqueferades.<\/p>\n\n\n\n

S\u00ed que he vist, sense participar-hi, aplecs institu\u00efts com aquell de l\u2019Estevet. A l\u2019Hospitalet de Llobregat, per exemple, a comen\u00e7ament dels anys dos mil hi havia la pla\u00e7a dels Ocellets \u2013de los Pajaritos<\/em>, la van batejar primerament\u2013, on fins i tot l\u2019alcalde sabia que hi podia anar a trobar un sanedr\u00ed de jubilats.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s recentment m’he fixat, a Caldes de Montbui, en unes ve\u00efnes que els capvespres d\u2019estiu treuen cadires a la porta de casa, en una vorera estreta. Celebro veure com els cotxes fan per manera de no tombar la mestressa que seu d\u2019esquena al carrer per fer rogle amb les altres.<\/p>\n\n\n\n

Als afores de Caldes, m\u2019agrada anar a seure al pedr\u00eds de l\u2019ermita del Remei. Seria un bon recer, perqu\u00e8 hi toca el sol de tarda. Aix\u00f2 s\u00ed, \u00e9s un p\u00e8l lluny; tamb\u00e9 hi faltaria una empara per al vent i, sobretot, em caldria portar-hi clica. B\u00e9, tot \u00e9s proposar-s\u2019ho! Tamb\u00e9 hi ha un banc d\u2019obra en un lloc que deu ser concorregut, perqu\u00e8 dona a la riera i a les hortes. Ll\u00e0stima que no t\u00e9 respatller\u2026 Despr\u00e9s que el recer de l\u2019Estevet deix\u00e9s el llist\u00f3 tan amunt, trobar\u00e9 un recer a Caldes?<\/p>\n\n\n\n

Vull pensar que en molts pobles encara existeixen aquests espais: recers f\u00edsics i emocionals que et protegeixen de la gisca de l\u2019hivern i d\u2019altres inclem\u00e8ncies de  la vida, que et contenen i et confirmen com a part d\u2019una comunitat.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n



<\/p>\n\n\n\n

L\u00e8xic i expressions pallaresos (d\u2019acord amb el context)<\/strong><\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

clica:<\/strong> colla de diverses persones.
gisca:<\/strong> aire molt fred.
s\u00f2ls:<\/strong> capdavall, part de baix.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha llocs que ens queden fixats en la mem\u00f2ria i en l\u2019\u00e0nim com una marca de foc. A Gerri de la Sal hi havia el recer de l\u2019Estevet, un rac\u00f3 que fan casa Carrutxo i casa Estevet al s\u00f2ls<\/p>\n

Continua llegint…El recer de l’Estevet<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-661","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pallars"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/661","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=661"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/661\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=661"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=661"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=661"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}