Estic segura d\u2019haver vist, sovint, una nina. Una nina diminuta que m\u2019esguardava silenciosa, com un ninotet d\u2019un rac\u00f3 d\u2019un cromo que no veus si no pares esment als detalls i t\u2019hi fixes molt i molt, m\u00e9s enll\u00e0 dels protagonistes que acaparen el primer pla.<\/p>\n\n\n\n
Em vaig recordar de sobte d\u2019aquesta nina escoltant, aquest estiu, una can\u00e7\u00f3 del cantautor solson\u00ed Roger Mas: \u201cEl dolor de la bellesa\u201d. M\u2019agraden molt les can\u00e7ons del Roger Mas. No solament la m\u00fasica i les lletres, sin\u00f3 tot el m\u00f3n que dibuixen: el bosc, les obagues a ciutat, la natura sencera, els personatges de la tradici\u00f3 que ressorgeixen amb for\u00e7a, la nova vida dels poemes de moss\u00e8n Cinto\u2026 Li agraeixo profundament que posi en solfa, i mai m\u00e9s ben dit, tot un imaginari que m\u2019\u00e9s proper i estimat.<\/p>\n\n\n\n
\u201cEl dolor de la bellesa\u201d \u00e9s dels meus temes preferits, tot i que confesso que no s\u00e9 on ens vol portar la lletra. Les imatges po\u00e8tiques tenen la missi\u00f3 de commoure\u2019ns m\u00e9s que de fer-se entendre. Sigui com sigui, la can\u00e7\u00f3 \u00e9s preciosa i, si no la coneixeu, ja trigueu a escoltar-la. A la tornada, diu: \u201cHe deixat sola la meva nina i ara no s\u00e9 on \u00e9s, la meva nina. La meva nina, on \u00e9s?\u201d. I un dia d\u2019aquest agost em vaig quedar clavada en sentir aquesta pregunta. Realment solia veure una nina que em temo que he perdut. Fa anys que no la veig, des que la meva visi\u00f3 central va quedar a zero.<\/p>\n\n\n\n
Quan mirem una altra persona, en algunes condicions de llum i posici\u00f3, podem veure\u2019ns reflectits en les seves pupil\u00b7les. S\u2019hi retalla una petita silueta que som nosaltres mateixos, com en un mirall. Aquest fenomen va donar nom a la part de l\u2019anatomia de l\u2019ull que \u00e9s l\u2019obertura contr\u00e0ctil de l\u2019iris: certament, en diem nineta<\/em> o pupil\u00b7la<\/em>. El mot pupil\u00b7la<\/em>, de fet, t\u00e9 el mateix significat de \u2018nena\u2019. Les denominacions nineta<\/em> i pupil\u00b7la<\/em> s\u2019expliquen per aquesta figureta min\u00fascula que, de tant en tant, podem apreciar en el centre de l\u2019ull de qui tenim al davant. Vet aqu\u00ed la nina que he perdut.<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s a m\u00e9s de fer-me adonar de la p\u00e8rdua, la frase de la can\u00e7\u00f3 tamb\u00e9 em va fer venir a la mem\u00f2ria l\u2019explicaci\u00f3 del par\u00e0graf anterior, que ens va donar a classe d\u2019hist\u00f2ria de la llengua catalana el professor Josep Moran. I la recan\u00e7a de no veure la nina als ulls dels altres va quedar immediatament compensada per aquest record, que he pogut trobar al Diccionari etimol\u00f2gic i complementari<\/em> de Joan Coromines.<\/p>\n\n\n\n Coromines diu: \u201cLa met\u00e0fora nina de l\u2019ull<\/em> (o nineta de l\u2019ull<\/em>) \u2018pupil\u00b7la\u2019 \u00e9s un fet internacional, que es dona en molts idiomes amb mots que signifiquen \u2018nina, noieta\u2019\u201d; ja que, com llegim m\u00e9s avall a la mateixa entrada del diccionari: \u201cel veure reflectida la imatge del que parla en la pupil\u00b7la del seu interlocutor \u00e9s un fet natural\u201d.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s curi\u00f3s pensar que la nina som nosaltres mateixos. I \u00e9s colpidor adonar-se que potser quan podia veure la nina en els ulls dels altres no em veia a mi mateixa tan clarament com ara que ni veig la nina, ni veig els ulls. Com sempre al llarg dels anys, la llengua i els seus viaranys venen a llimar la duresa de les coses i a endolcir-me-les.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Estic segura d\u2019haver vist, sovint, una nina. Una nina diminuta que m\u2019esguardava silenciosa, com un ninotet d\u2019un rac\u00f3 d\u2019un cromo que no veus si no pares esment als detalls i t\u2019hi fixes molt i molt, m\u00e9s enll\u00e0 dels protagonistes que<\/p>\n