{"id":615,"date":"2025-08-20T09:04:00","date_gmt":"2025-08-20T09:04:00","guid":{"rendered":"https:\/\/evadelasal.cat\/?p=615"},"modified":"2025-08-20T09:07:36","modified_gmt":"2025-08-20T09:07:36","slug":"somni-i-malson","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/2025\/08\/20\/somni-i-malson\/","title":{"rendered":"Somni i malson"},"content":{"rendered":"\n

Voldria explicar un somni que he tingut. En aquests apunts pretenia explicar coses personals, per\u00f2 no tan<\/em> personals\u2026 La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que s\u00ed que relatar\u00e9 aquest somni, perqu\u00e8 de retruc podr\u00e9 parlar d\u2019un lloc molt estimat.<\/p>\n\n\n\n

He somniat la casa on vivia a Gerri de la Sal. Els meus pares eren masovers de casa Morreres i, alhora que men\u00e0vem la seva terra, f\u00e8iem \u00fas de tot un conjunt de pallers, corrals i era. Anys abans, quan l\u2019explotaci\u00f3 de la terra i del bestiar encara es feien a la manera tradicional i el territori es conreava de punta a punta, Morreres havia estat una casa forta.<\/p>\n\n\n\n

Nosaltres viv\u00edem en una casa de la travessia de Sant Sebasti\u00e0 que pertanyia tamb\u00e9 a aquest conjunt de construccions. El gruix del complex  s\u2019estenia a l\u2019esquena d\u2019aquesta casa, orientat de sud-oest a nord-est, i es componia d\u2019una gran era, al centre; i, repartides en tres laterals de l\u2019era, les depend\u00e8ncies que relaciono tot seguit. Partint de l\u2019entrada adjacent a la casa familiar, a l\u2019extrem sud-oest, i abans de sortir a l\u2019era, hi havia un espai cobert amb una menjadora tot al llarg de la paret; a la dreta, la porquera; a l\u2019esquerra, una habitaci\u00f3 on s\u2019apilaven eines del camp i andr\u00f2mines; sortint a l\u2019era i al lateral esquerre, per ordre, una habitaci\u00f3 tancada i fosca on es guardaven les patates, un altre cobert, el corral de la mula, unes habitacions on s\u2019endre\u00e7aven mals endre\u00e7os a banda i banda de l\u2019escala que donava acc\u00e9s als pisos superiors; per tancar el conjunt, a l\u2019extrem nord-est, un altre espai cobert rematat a la dreta amb un gran safareig. A cada extrem hi havia una porta prou gran per deixar passar un carro que, normalment, descansava a l\u2019era. El lateral de l\u2019era on no hi havia edificis estava destinat a femer. Per les escales que he esmentat es pujava als dos pisos superiors, que s\u2019al\u00e7aven sobre tota la planta amb sales inacabables de sostres alts per emmagatzemar-hi palla. Mai no vaig veure aquests pallers plens, ni de bon tros. A m\u00e9s a m\u00e9s de pallers, en aquests pisos hi havia un galliner i una conillera que feia servir la mestressa. A tot aix\u00f2 s\u2019hi enganxava, encara, a l\u2019esquerra de l\u2019extrem sud-oest, una casa alta on campaven els nostres conills, amb un pati que feia de galliner i, unint la casa amb el complex anterior, una carbonera. De tot el conjunt en quedava a\u00efllat el corral de les vaques, amb paller a sobre, que era a l\u2019altra banda de carrer.<\/p>\n\n\n\n

Mai no acabaria de descriure racons del que era, per a una nena, una mena de palau abandonat. Aquestes construccions eren velles i es tractaven amb estricta funcionalitat, amb l\u2019\u00fanica excepci\u00f3 de les plantes de la meva mare \u2013com ara una gran mata de mariallu\u00efsa olorosa. Les zones que no es feien servir, que eren moltes, tenien un aspecte pols\u00f3s. Tanmateix, en el meu record hi destaquen amb una brillantor especial els indrets on jo m\u2019instal\u00b7lava a estudiar, sobre una manta, i tamb\u00e9 el safareig i l\u2019empedrat de l\u2019era enrivetat d\u2019herba.<\/p>\n\n\n\n

El meu somni s\u2019emmarca en aquests espais, disposats tal com jo els vaig con\u00e8ixer per\u00f2 absolutament transformats. Ja no hi ha racons abandonats a la pols del temps. Les pedres de les parets sense enguixar rellueixen amb lluentor de vern\u00eds. A les menjadores hi ha fullets de propaganda i estris indefinits de pl\u00e0stic de colors. Una llum artificial inunda l\u2019ambient. Els animals han tornat, per\u00f2 no s\u00f3n conills, gallines ni porcs. Recordo, en canvi, el cap d\u2019un dromedari m\u00e9s amunt del meu. Altres b\u00e8sties no pertinents volten per l\u2019era: hipop\u00f2tams, zebres\u2026 Tamb\u00e9 n\u2019hi ha de menuts, que em fa por pensar que s\u00f3n micos. On hi havia la porquera ara hi ha una recepci\u00f3. A la paret de davant hi ha, en lletres grans, acolorides i vegetals, el nom d\u2019aquesta mena de m\u00f3n de joguina. Quan un posa el seu nom a la paret a dins<\/em> de casa \u00e9s que est\u00e0 massa pagat d\u2019ell mateix, em sembla a mi, i aix\u00ed ho penso en el somni. Al lloc on hi havia el corral de la mula, el meu desvari on\u00edric ha tingut a b\u00e9 de fer-hi un cam\u00ed que puja a no sabrem on, deixant a l\u2019esquerra una casa tamb\u00e9 postissa i amb un exc\u00e9s de geranis en balcons i finestres. I, per si no n\u2019hi hagu\u00e9s prou, en tornar per aquest cam\u00ed em trobo excursionistes que visiten l\u2019invent. I em desperto.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019era i els corrals de Morreres, igual que la casa on vaig cr\u00e9ixer, ja no existeixen. En algun moment d\u2019aquests darrers anys, el complex abandonat va ser adquirit i convertit en apartaments. No els he vist. Espero que hagin conservat algun element de testimoni i mem\u00f2ria del que havia estat un centre de treball agr\u00edcola important.<\/p>\n\n\n\n

Que els edificis de Morreres, que constitu\u00efen un conjunt tan exemplar d\u2019una \u00e8poca \u2013i on, a m\u00e9s a m\u00e9s, jo havia crescut\u2013, desapareguessin per donar pas a apartaments no em va fer molla de gr\u00e0cia, per\u00f2 ho vaig encaixar. Ara b\u00e9, el parc tem\u00e0tic del somni s\u00ed que seria un malson i no el podria suportar. Una cosa \u00e9s que l\u2019inexorable pas del temps i de les coses comporti canvis i p\u00e8rdues, per\u00f2 trair els espais i els objectes convertint-los en caricatures de si mateixos no es pot perdonar. Hi ha res m\u00e9s trist que un carro eternament amorrat a terra i guarnit amb testos?




<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

L\u00e8xic i expressions pallaresos (d\u2019acord amb el context)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

molla:<\/strong> gens (en frases negatives).<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed, la frase en qu\u00e8 apareix molla<\/em> \u00e9s negativa: no em va fer molla de gr\u00e0cia<\/em>. Per\u00f2, aix\u00ed com llegint el Diccionari catal\u00e0-valenci\u00e0-balear<\/em> d\u2019Alcover-Moll sembla que molla<\/em> nom\u00e9s s\u2019usa en oracions negatives, tamb\u00e9 es fa servir amb el significat de \u2018mica\u2019 en frases afirmatives, tal com recull Pep Coll a El parlar del Pallars<\/em> (Emp\u00faries). Per exemple: Ara em menjaria una molla de xocolate<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Voldria explicar un somni que he tingut. En aquests apunts pretenia explicar coses personals, per\u00f2 no tan personals\u2026 La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que s\u00ed que relatar\u00e9 aquest somni, perqu\u00e8 de retruc podr\u00e9 parlar d\u2019un lloc molt estimat. He somniat la casa<\/p>\n

Continua llegint…Somni i malson<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-615","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pallars"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/615","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=615"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/615\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=615"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=615"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=615"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}