{"id":570,"date":"2025-06-09T09:56:48","date_gmt":"2025-06-09T09:56:48","guid":{"rendered":"https:\/\/evadelasal.cat\/?p=570"},"modified":"2025-06-27T08:06:45","modified_gmt":"2025-06-27T08:06:45","slug":"les-tres-erres-recossirar-recapte-i-relleus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/2025\/06\/09\/les-tres-erres-recossirar-recapte-i-relleus\/","title":{"rendered":"Les tres erres: recossirar, recapte i relleus"},"content":{"rendered":"\n

En un m\u00f3n que viu com si no hi hagu\u00e9s dem\u00e0, consumint en exc\u00e9s i llen\u00e7ant en exc\u00e9s, foradant el planeta, esprement-lo, xuclant-lo, sacsejant-lo per si hi queda alguna gota que es pugui vendre, hi ha veus que clamen per advertir que el modus vivendi<\/em> de la societat occidental o occidentalitzada no \u00e9s sostenible i ens portar\u00e0 al desastre. Les persones implicades a aturar el malbaratament de recursos i la contaminaci\u00f3 insisteixen en la urg\u00e8ncia de posar fre i seny al consum, i ja fa temps van popularitzar un esl\u00f2gan que es coneix com les tres erres: Reduir, reutilitzar i reciclar, <\/em>el mantra que ens ha d\u2019allunyar del precipici.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s dif\u00edcil mantenir un comportament estricte pel que fa al consum i al reciclatge. Sempre hi ha un dia que no recicles perqu\u00e8 tens una colla gran a casa i la feina \u00e9s atipar-los a tots. Aquell dia tot va en doina. Sempre hi ha una pe\u00e7a de roba que no necessites i et compres perqu\u00e8 et queda tan b\u00e9\u2026 Sempre hi ha aquell punt en qu\u00e8 podries millorar: jo, per netejar, gasto massa tovallons del rotllo de paper, ho confesso.<\/p>\n\n\n\n

Va ser arran de tibar un altre tovall\u00f3 de paper que vaig pensar que tamb\u00e9 pel que fa a la sostenibilitat les nocions que em guien i la meva pr\u00e0ctica provenen de la casa on vaig cr\u00e9ixer, una casa de pag\u00e8s de Gerri de la Sal, al Pallars, als anys setanta i vuitanta del segle passat.<\/p>\n\n\n\n

En aquella casa els atuells, els materials, les peces de roba\u2026 tot era \u00fatil i tot es reutilitzava. Aix\u00f2 comportava una certa acumulaci\u00f3 d\u2019andr\u00f2mines, per\u00f2 hi havia esgambi. Com molta gent de la meva generaci\u00f3, vaig cr\u00e9ixer veient que els pots de vidre es guardaven per fer conserva, la cassola de terrissa escantellada passava de ser a\u00efna de cuina a fer de test, la llana d\u2019un jersei era per fer mitjons o bufandes una vegada desfet el jersei, les triadures de verdura feien cap al galliner, el marro de caf\u00e8 es barrejava amb la terra de les plantes, una fusta que havia estat d\u2019un moble servia per apariar una cadira i s\u2019apagaven els llums encesos innecess\u00e0riament. \u201cPer qu\u00e8 crema, aquesta llum?\u201d, preguntava severament el meu pare. Un llen\u00e7ol amb un set no es deixava de banda: la meva mare hi feia una tarna, i el peda\u00e7 podia sortir perfectament d\u2019una tela m\u00e9s vella que es comen\u00e7ava a escassigallar per\u00f2 que encara podia proporcionar un boc\u00ed de roba bo. Quan vaig necessitar un pot per als llapis vaig regirar casa per mirar de trobar algun recipient que em fes servei, i recordo una sensaci\u00f3 de creativitat en aquesta recerca.<\/p>\n\n\n\n

Reduir el consum ho f\u00e8iem, d\u2019entrada, perqu\u00e8 l\u2019economia era modesta. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019estalvi hi havia, sobretot, un consum molt racional: al verb comprar<\/em> hi anava lligat el verb necessitar<\/em>. La roba, per exemple: calia comprar una camisa nova per mudar perqu\u00e8 l\u2019anterior havia quedat vella, no perqu\u00e8 fos la moda de l\u2019any, ni perqu\u00e8 fos d\u2019un patr\u00f3 diferent, ni perqu\u00e8 tingu\u00e9s un estampat m\u00e9s vist\u00f3s, ni perqu\u00e8 fos d\u2019un color que et roba el cor.<\/p>\n\n\n\n

Ja he dit que es reutilitzava la llana, que s\u2019apeda\u00e7aven els llen\u00e7ols i que no es comprava roba perqu\u00e8 s\u00ed. Per\u00f2 \u00e9s que la roba en general mereix un altre par\u00e0graf. Abrics, pantalons, xinesquis<\/em>1<\/sup> i tota mena de peces passaven dels grans als xics. La vida de la roba no s\u2019acabava mai, com aquell qui diu: uns pantalons que havien fet servei a dues persones passaven a ser davantal en mans de la senyora Juana, ve\u00efna nostra. Del davantal, esquin\u00e7at de rentades, se\u2019n feia un drap. I quan el drap ja no s\u2019aguantava encara se\u2019n feia tires, que eren perfectes per lligar les tomateres als parrals.<\/p>\n\n\n\n

i aix\u00ed moltes solucions que tenien en com\u00fa aix\u00f2: tot t\u00e9 un valor. Amb la inevitable adaptaci\u00f3 als nous temps, procuro no oblidar-ho. Encara m\u00e9s, m\u2019adono que puc allargar les tres erres amb alguns mots que em s\u00f3n m\u00e9s propers i que fan concret i real l\u2019aprofitament dels recursos: recossirar<\/em>, recapte<\/em> i relleus<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Per saber qu\u00e8 tenim a disposici\u00f3 a casa i si ens fa servei \u00e9s bona cosa fer recossiro als armaris i racons: recossirar<\/em>, entre altres accepcions, fa refer\u00e8ncia a l\u2019acci\u00f3 de recercar o repassar en un espai per trobar una cosa. Despr\u00e9s d\u2019un bon recossiro \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil reduir, reutilitzar i reciclar.<\/p>\n\n\n\n

Una manera d\u2019aprofitar el menjar \u00e9s recossirar nevera i rebost i fer recapte de miques, trossets i vegetals pansits. De tot plegat en pot sortir una bona coca de recapte, una truita, una amanida. Hi ha dies per fer una recepta i dies per tirar de recapte, vaja.<\/p>\n\n\n\n

Continuant a la cuina, relleu<\/em> \u00e9s el mot amb qu\u00e8 la meva mare anomenava, i jo encara anomeno, el menjar que resta d\u2019un \u00e0pat: un tros de truita, un cul d\u2019amanida, un tall de carn escadusser, el suc, una llesca de pa\u2026 tot aix\u00f2 eren els relleus i mai no es llen\u00e7aven. (Si no en voleu dir relleus<\/em> digueu-ne sobralles<\/em>. Per\u00f2 mai *sobres<\/em>, per l\u2019amor de D\u00e9u.)<\/p>\n\n\n\n

He triat un tema ampli, amb mil derivades, i no pretenc pas arribar a totes. Nom\u00e9s volia refrescar uns records que em s\u00f3n \u00fatils per no abandonar-me a la bogeria de producci\u00f3, consum i malbaratament en qu\u00e8 vivim. Sobretot, volia baixar de l\u2019esl\u00f2gan a la realitat, que tamb\u00e9 comen\u00e7a amb erra i \u00e9s m\u00e9s profitosa.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

L\u00e8xic i expressions pallaresos (d\u2019acord amb el context)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

a\u00efna: <\/strong>eina.
apariar: <\/strong>reparar.
escassigallar-se:<\/strong> esparracar-se; els cassigalls<\/em> s\u00f3n els parracs<\/em>.
parral:<\/strong> pal clavat a terra en el qual s\u2019empara o emparrala una planta.
tarna:<\/strong> peda\u00e7 de roba amb qu\u00e8 s\u2019ha apeda\u00e7at una tela m\u00e9s gran o una pe\u00e7a de vestir.<\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. Els xinesquis<\/em> eren jerseis acr\u00edlics prims, de coll alt i girat, que quedaven arrapats al cos i es portaven, generalment, sota un jersei de llana. No \u00e9s un mot pallar\u00e8s. \u00c9s la primera vegada a la vida que l\u2019escric. Quan en tingui m\u00e9s informaci\u00f3 actualitzar\u00e9 aquesta nota. – 26.06.2025: Vaig consultar el mot xinesqui <\/em>a l’Optimot, i em diuen que no es troba documentat en els diccionaris i repertoris lexicogr\u00e0fics, per\u00f2 que \u00e9s viable com a variant familiar i col\u00b7loquial de la zona on s’utilitza. La seva resposta tamb\u00e9 em dona una denominaci\u00f3 que s\u00ed que est\u00e0 recollida i que \u00e9s interessant recordar: jersei de coll de cigne<\/em>. En el que em diu l’Optimot, jo hi pujo de peus. Que una paraula no es trobi recollida pot ben b\u00e9 passar, i a partir d’aqu\u00ed nom\u00e9s podem fer conjectures sobre el seu origen. Jo imagino els representants de les cases t\u00e8xtils que arribaven al Pallars ensenyant els xinesquis. Quan una paraula no es troba recollida, la seva ortografia \u00e9s incerta. En aquest cas, em tiro a la piscina i deixo escrit xinesqui<\/em>, que reprodueix fidelment amb ortografia catalana el nom que don\u00e0vem a aquestes peces de roba a casa.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

    <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    En un m\u00f3n que viu com si no hi hagu\u00e9s dem\u00e0, consumint en exc\u00e9s i llen\u00e7ant en exc\u00e9s, foradant el planeta, esprement-lo, xuclant-lo, sacsejant-lo per si hi queda alguna gota que es pugui vendre, hi ha veus que clamen per<\/p>\n

    Continua llegint…Les tres erres: recossirar, recapte i relleus<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-570","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pallars"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/570","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=570"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/570\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=570"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=570"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=570"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}