{"id":552,"date":"2025-05-16T11:36:37","date_gmt":"2025-05-16T11:36:37","guid":{"rendered":"https:\/\/evadelasal.cat\/?p=552"},"modified":"2025-05-16T11:36:38","modified_gmt":"2025-05-16T11:36:38","slug":"a-b-c-d","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/2025\/05\/16\/a-b-c-d\/","title":{"rendered":"a, b, c, d…"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Dedico aquest apunt als meus companys de la classe de Braille: el Manuel, la Maria, la Noelia, l\u2019Ana i l\u2019Helena. I al nostre professor, el Jordi.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El passat mes de febrer vaig comen\u00e7ar un curs per aprendre el sistema d\u2019escriptura Braille, a l\u2019ONCE. En aquesta imatge de m\u00e9s amunt, amb petites espelmes, he escrit les beceroles del Braille: a<\/em> (un punt),\u00a0 b<\/em> (dos punts, l\u2019un a sota de l\u2019altre), c<\/em> (dos punts, l\u2019un al costat de l\u2019altre) i d<\/em> (tres punts, en les posicions que en Braille s\u2019anomenen 1, 4 i 5). Encara soc a les beceroles, en aquest aprenentatge, i nom\u00e9s arribo a llegir s\u00e8ries de lletres i paraules per a principiants, i frases senzilles. Per\u00f2 ja en puc explicar alguna cosa.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019escriptura Braille \u00e9s per tocar-la i, evidentment, les espelmes de la imatge no acompleixen aquesta funci\u00f3. Tanmateix, he triat llumets per parlar del Braille perqu\u00e8 tot aprenentatge il\u00b7lumina el m\u00f3n\u00a0 almenys en tres aspectes: all\u00f2 que aprens, all\u00f2 a qu\u00e8 pots accedir amb el que aprens i all\u00f2 que aprens de tu durant l\u2019aprenentatge.<\/p>\n\n\n\n

Els signes del codi Braille s\u2019estableixen a partir d\u2019una matriu de sis punts, dues columnes de tres. Llegits de dalt a baix i d\u2019esquerra a dreta, s\u00f3n les posicions o punts 1, 2, 3, 4, 5, 6. En funci\u00f3 de quins d\u2019aquests punts tinguin relleu estem davant una lletra o una altra. A banda de lletres, tamb\u00e9 hi ha combinacions que corresponen a signes, com ara la coma, el punt, el gui\u00f3, etc. En la fotografia de m\u00e9s avall tot aix\u00f2 es pot entendre molt b\u00e9: la regleta verda representa una l\u00ednia de text i els pius met\u00e0l\u00b7lics es fan servir per escriure perqu\u00e8 donen el relleu necessari. A la regleta hi he escrit llum<\/em>. Despr\u00e9s de practicar amb aquest estri \u2013que fa molt f\u00e0cil la memoritzaci\u00f3 del codi i la lectura inicial\u2013 es passa al paper i comen\u00e7a la salsa, perqu\u00e8 la polpa del dit s’ha d’acostumar a recon\u00e8ixer relleus molt m\u00e9s subtils.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Les combinacions de punts no s\u00f3n tan dif\u00edcils de recordar com podria semblar: cal que t\u2019aprenguis primer de la a<\/em> fins a la j<\/em>, i despr\u00e9s aquesta base serveix per a la resta. B\u00e9, aix\u00f2, resumint molt resumit\u2026 A m\u00e9s a m\u00e9s, cadasc\u00fa t\u00e9 els seus recursos mnemot\u00e8cnics. Per exemple, per a mi els punts 1, 4 i 5 de la d<\/em> fan una part de la forma de la lletra D maj\u00fascula. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 jo he tingut abans contacte visual amb la grafia; aquest recurs no em serviria si mai no hagu\u00e9s tingut visi\u00f3. En altres casos la forma no serveix gens ni mica, com ara en el cas de la s<\/em>: punts 2, 3 i 4.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa als nombres, el sistema Braille aprofita les lletres de la a<\/em> a la j<\/em>. Per indicar que s\u00f3n nombres, al davant s\u2019hi posa un signe que s\u2019anomena, justament, signe num\u00e8ric<\/em>. Si us fixeu en els pisos de l\u2019ascensor, tots tenen al davant aquest signe \u2013una mena de L invertida (punts 3, 4, 5 i 6)\u2013 i despr\u00e9s coincideixen amb les lletres. Ho podeu comprovar amb les quatre que hem esmentat al principi per als pisos primer a quart. Aqu\u00ed els recursos mnemot\u00e8cnics tamb\u00e9 s\u00f3n personals: D-4 ho he associat al t\u00edtol superior de catal\u00e0 de la meva \u00e8poca; per a F-6 he triat la tecla de funci\u00f3 de l\u2019ordinador; G-7 em porta a l\u2019economia mundial; H-8, d\u2019infaust record.<\/p>\n\n\n\n

El Braille, per a mi, era una tira de p\u00e8sols. Ara ja no ho \u00e9s, i en aquest punt us vull parlar del Jordi. El Jordi \u00e9s el meu professor de Braille. \u00c9s un xicot jove, actiu, emp\u00e0tic, intel\u00b7ligent, ir\u00f2nic. Va amunt i avall per tot Catalunya ensenyant Braille. \u00c9s destre i c\u00e0lid en l\u2019acollida dels alumnes i la integraci\u00f3 dels grups. H\u00e0bil per crear i capgirar din\u00e0miques d\u2019aprenentatge, troba l\u2019equilibri entre assegurar amb calma els passos per avan\u00e7ar i, alhora, plantejar reptes. T\u2019atrapa a la classe des del primer minut fins a l\u2019\u00faltim i no et deixa badar; com ell diu, a Braille sempre s\u2019ha d\u2019estar a punt! \u2013noteu la ironia. Des d\u2019aquestes ratlles li faig arribar el meu agra\u00efment.<\/p>\n\n\n\n

Ara hi ha suports digitals d\u2019\u00e0udio que ens permeten, a les persones cegues o amb baixa visi\u00f3, llegir els textos en gaireb\u00e9 tota mena de situacions. Per\u00f2 anys enrere, abans d\u2019aquestes tecnologies, el sistema Braille era l\u2019\u00fanica manera d\u2019accedir a l\u2019escrit. Des que Louis Braille el va establir als anys vint del segle XIX, poder llegir en Braille era vital per a persones com jo. Actualment ja no \u00e9s imprescindible, per b\u00e9 que \u00e9s \u00fatil en molts contextos, com ara l\u2019ascensor, les capses de medicaments, les retolacions o les explicacions en alguns panells informatius. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2, el meu inter\u00e8s en el Braille prov\u00e9 encara de la pru\u00efja de llegir directament un text. Per sort, llegeixo \u2013escolto\u2013 audiollibres de tot tipus: literatura, manuals, assaig\u2026 Per\u00f2 enyoro la relaci\u00f3 directa amb el text, amb el meu ritme i la meva entonaci\u00f3. Ho podr\u00e9 recuperar amb el Braille? Ja ho veurem. Pel cam\u00ed, una cosa que ens ha prom\u00e8s el Jordi \u00e9s que millorarem la nostra capacitat t\u00e0ctil, i aix\u00f2 no \u00e9s poc: on els ulls no arriben \u00e9s bo que els dits hi puguin arribar. A l\u2019hora d\u2019obrir un env\u00e0s, de trobar una eina, de recon\u00e8ixer les monedes i en moltes altres situacions, els dits han de veure-hi molt b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Deia que els aprenentatges de qualsevol mena tamb\u00e9 ens ensenyen alguna cosa sobre nosaltres mateixos. A la classe de Braille jo m\u2019he retrobat amb una capacitat de riure i de jugar que havia oblidat. Per l\u2019edat, pel car\u00e0cter, per ves a saber qu\u00e8, per\u00f2 feia temps que no m\u2019enjogassava tant. I ha estat un guany valu\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

Espero poder fer un nou apunt sobre Braille en el futur i explicar l\u2019argument del primer llibre que llegeixi \u2013La Caputxeta Vermella<\/em>, que llegeixo ara, no val. De moment em sembla impossible, per\u00f2 confio que si practico assolir\u00e9 prou nivell per trucar un dia a la porta de la biblioteca de l\u2019ONCE i demanar un patracol per tocar. Mentrestant, m\u2019ha agradat fer la fotografia de les lletres a<\/em>, b<\/em>, c<\/em> i d<\/em> sobre una tela de seda que l\u2019Ester em va portar de Bali: en la foscor, la llum de les espelmes deixa endevinar uns fils daurats que transporten la meva imaginaci\u00f3 cap a l\u2019Orient. La tela, si l\u2019estenem, mostra estampats que tot just puc desxifrar: plantes desconegudes, homes i dones antics que s\u2019alineen en una dansa, animals estranys\u2026 Com els llibres, que ens obren totes les possibilitats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dedico aquest apunt als meus companys de la classe de Braille: el Manuel, la Maria, la Noelia, l\u2019Ana i l\u2019Helena. I al nostre professor, el Jordi. El passat mes de febrer vaig comen\u00e7ar un curs per aprendre el sistema d\u2019escriptura<\/p>\n

Continua llegint…a, b, c, d…<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-552","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/552","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=552"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/552\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=552"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=552"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=552"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}