{"id":536,"date":"2025-04-26T19:45:46","date_gmt":"2025-04-26T19:45:46","guid":{"rendered":"https:\/\/evadelasal.cat\/?p=536"},"modified":"2025-04-27T08:12:36","modified_gmt":"2025-04-27T08:12:36","slug":"__trashed","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/2025\/04\/26\/__trashed\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La lletra \u00f2<\/em>, amb accent obert, de cr\u00f2nica<\/em>. Fa uns quants dies era Sant Jordi i avui repassava mentalment la diada. He pensat de fer-ne una cr\u00f2nica i m\u2019ha atrapat la vocal accentuada, com em passa sovint.<\/p>\n\n\n\n

Sant Jordi \u00e9s un dia bonic cada any, facis el que facis. Fins i tot quan treballava fins tard i no tenia temps per voltar, fins i tot quan ning\u00fa em regalava una rosa, la diada de Sant Jordi era bonica pel que t\u00e9 d\u2019alegria col\u00b7lectiva, d\u2019obertura, de predisposici\u00f3 a somriure.<\/p>\n\n\n\n

En els darrers anys he celebrat Sant Jordi per fer honor al dia, per\u00f2 amb contenci\u00f3. Cada vegada he passat menys estona davant les parades de llibres. Fa sis anys que no puc llegir directament l\u2019escrit, sin\u00f3 que llegeixo amb els bene\u00efts i mai prou lloats audiollibres. Al principi encara fullejava llibres a les llibreries, quan s\u2019esqueia, per pura habitud. Per\u00f2 aix\u00f2 ja ho he deixat enrere, perqu\u00e8 ni puc llegir qu\u00e8 hi diu ni em puc fer ben capa\u00e7 de les imatges. Si em vei\u00e9ssiu mirar cobertes, contracobertes i solapes tindria tant sentit com si em dediqu\u00e9s a remenar el motor d\u2019un cotxe.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed com en altres ocasions havia fet la passejada d\u2019aquesta diada amb el meu company \u2013que sempre em llegeix i m\u2019explica el que trobem al pas\u2013, enguany la vaig voler fer sola. Vull recollir alguns aspectes d\u2019aquesta passejada pel que tenen de mirada diferent, singular, angoixant i, a pesar de tot, divertida i plaent.<\/p>\n\n\n\n

El passat dimecres 23 d\u2019abril, diada de Sant Jordi a Caldes de Montbui, a Catalunya i aviat arreu, vaig sortir de casa amb la il\u00b7lusi\u00f3 de viure el Sant Jordi que no es veu. A banda i banda de l\u2019avinguda de Pi i Margall hi havia, de tant en tant, taules disposades a manera de parada de fira i guarnides amb la senyera o altres robes de mudar. La m\u00fasica s\u2019havia escampat pel carrer. M\u2019aturava i mirava cap al cel perqu\u00e8 em toqu\u00e9s de ple el sol radiant. Sobre les taules i al costat hi havia grans cubells plens de feixos del que jo ja sabia que eren roses. Vaig discriminar diferents presentacions de les flors, tot i que no les apreciava amb detall. Aix\u00f2 no em va torbar l\u2019\u00e0nim, perqu\u00e8 en tenia prou de saber que els carrers de cada poble i ciutat eren plens de roses.<\/p>\n\n\n\n

Una altra q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s saber qui \u00e9s qui, perqu\u00e8 de parades n\u2019hi ha moltes: de m\u00e9s comercials, de solid\u00e0ries, de les escoles, de propaganda\u2026 Vaig decidir que podia ben b\u00e9 prescindir d\u2019aquesta dada. Les roses acompanyaven el meu passeig i amb aix\u00f2 en tenia prou. Igualment, quan la parada era de llibres, la prenia com un tot que simbolitzava la literatura. Un tot fet d\u2019esquitxos de colors. Un gran elefant Elmer al carrer principal de Caldes. Un altre! No m\u2019hi aturava. S\u00ed que em sap greu, senyor llibreter, senyora llibretera: no puc tafanejar els llibres. Per\u00f2 nom\u00e9s pel fet que vost\u00e8 \u00e9s llibreter ja em cau b\u00e9 i li desitjo tota la sort del m\u00f3n. Li agraeixo de cor la feina que fa. Espero que mai no desaparegui del paisatge i que sempre conservi el gust pel llibre, que segurament \u00e9s dels pocs productes que dona infinitament mes del que costa. Adeu, bona diada i bona venda!<\/em><\/p>\n\n\n\n

Em va sorprendre el nombre de parades amb galindaines que vaig trobar. Em van atabalar, perqu\u00e8 no s\u00e9 qu\u00e8 tinc davant si no ho toco i tocar est\u00e0 molt mal vist. Nom\u00e9s podia distingir els objectes m\u00e9s grossos i evidents, per\u00f2 suposo que hi havia clauers, ninotets, etc. En definitiva, coses. Faig servir un mot que l\u2019Amaia, de dos anys, m\u2019ha ensenyat que \u00e9s molt \u00fatil: cosa<\/em>. Quan li preguntes qu\u00e8 busca o qu\u00e8 t\u00e9 a la motxilla, et diu fent cara de molt inter\u00e8s: cosa<\/em>. Tota la vida he predicat la precisi\u00f3 l\u00e8xica i la varietat de vocabulari i ara em trobo que la paraula realment \u00fatil per a mi \u00e9s cosa<\/em>! N\u2019hi ha per a llogar-hi cadires!<\/p>\n\n\n\n

Passava una mica de llarg d\u2019aquestes parades, per\u00f2 vaig veure que una tenia, al costat, un esc\u00fater. Em va semblar que podien ser d\u2019un club de motos, aquella gent, i, com que la meva suposici\u00f3 em va satisfer, vaig tirar endavant. Tamb\u00e9 passava lleugera per davant de parades d\u2019entitats, amb tants papers per llegir que em feien bufar. M\u00e9s enll\u00e0 hi havia la parada de la colla gegantera. Vaig veure que havien fet samarretes noves, d\u2019un color rosa xiclet, amb la imatge dels gegants de Caldes. Mira que b\u00e9!  Em costava recon\u00e8ixer el Farell\u00e0s i la Guisla al dibuix, per\u00f2 vaja\u2026 Llavors una senyora, a prop meu, va dir: \u201cEsta gente recogen gatos de la calle\u201d. Ah, h\u00f2stia, que no s\u00f3n els gegants, que s\u00f3n gats! <\/em>No m\u2019abellia, una samarreta de gats\u2026<\/p>\n\n\n\n

Vaig fer cap a la pla\u00e7a de Catalunya, on fan parada les escoles. Amb mal de cor, em vaig saltar les parades dels nens i nenes que proposaven jocs. En una darrera taula plena de coses, per fi, vaig demanar ajuda: \u201cPerdona, que no hi veig b\u00e9. Em pots explicar qu\u00e8 teniu?\u201d Les noies de l\u2019escola El Farell van ser superamables i els vaig comprar unes galetes de drac.<\/p>\n\n\n\n

Havent dinat vaig baixar a Barcelona amb dos objectius concrets: visitar la parada de llibres en Braille de l\u2019ONCE i assistir a la manifestaci\u00f3 en favor del catal\u00e0. Entrant al metro, a la Sagrera, hi va haver un moment molt especial: la gent travessava el vest\u00edbul en totes direccions, cadasc\u00fa rere el seu afany, i per uns instants no hi va haver soroll i tot es va alentir. Cavallers i princeses es movien en una coreografia \u00e0gil, tots armats amb la seva rosa. No veia les cares, no veia els tr\u00e0fecs, nom\u00e9s les llances florals que tots duien recolzades a l\u2019espatlla. Jo mateixa em vaig unir a la dansa.<\/p>\n\n\n\n

Anar a la parada de l\u2019ONCE va ser f\u00e0cil perqu\u00e8 la Maria Rosa l\u2019havia localitzat al mati i em va enviar un \u00e0udio amb indicacions molt clares. All\u00e0 vaig con\u00e8ixer la Maria i la Teresa, que treballen en l\u2019elaboraci\u00f3 de llibres en Braille. Vaig fullejar llibres infantils amb dibuixos amb relleu i textures i en vaig triar un: Cauen les fulles<\/em>, de Carme Sol\u00e9 Vendrell. El meu professor de Braille em va escriure una dedicat\u00f2ria en aquest sistema. Vaig trigar cinc minuts a llegir les dues ratlles que contenia, perqu\u00e8 encara estic a les beceroles, per\u00f2 la satisfacci\u00f3 va ser gran.<\/p>\n\n\n\n

A la manifestaci\u00f3 hi vaig anar amb el Francesc i la Maria Rosa. Quan vaig acompanyada delego molt en els ulls dels altres, de manera que no tinc observacions per afegir en aquesta cr\u00f2nica. Per\u00f2 esmento la manifestaci\u00f3 per tornar a dir que ens hem de prendre seriosament l\u2019\u00fas del catal\u00e0: vull una llengua viva, respectada i compartida. Si som tebis en aquesta demanda el que tindrem ser\u00e0 una llengua folkl\u00f2rica per guarnir el pa\u00eds amb quatre r\u00e8tols. Seria imperdonable.<\/p>\n\n\n\n

La manifestaci\u00f3 va posar el punt final a un Sant Jordi nou perqu\u00e8, per primera vegada en els darrers sis anys, no va ser un dia de trobar a faltar la visi\u00f3, sin\u00f3 de veure-hi una mica m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La lletra \u00f2, amb accent obert, de cr\u00f2nica. Fa uns quants dies era Sant Jordi i avui repassava mentalment la diada. He pensat de fer-ne una cr\u00f2nica i m\u2019ha atrapat la vocal accentuada, com em passa sovint. Sant Jordi \u00e9s<\/p>\n

Continua llegint…Cr\u00f2nica<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-536","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/536","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=536"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/536\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=536"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=536"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=536"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}