{"id":531,"date":"2025-04-17T08:54:15","date_gmt":"2025-04-17T08:54:15","guid":{"rendered":"https:\/\/evadelasal.cat\/?p=531"},"modified":"2025-04-17T08:54:18","modified_gmt":"2025-04-17T08:54:18","slug":"la-gormanderia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/2025\/04\/17\/la-gormanderia\/","title":{"rendered":"La gormanderia"},"content":{"rendered":"\n

Ja passa de taca d\u2019oli, aix\u00f2 de veure coses que no s\u00f3n. Soc una persona gormanda, sobretot de dol\u00e7. Al Pallars fem servir aquest adjectiu, gormand -a<\/em>, en el sentit de \u2018ll\u00e9pol\u2019; no en el sentit que una persona \u00e9s molt menjadora, sin\u00f3 que \u00e9s afeccionada a determinades menges delicades o llamineres. Doncs jo soc gormanda. Aix\u00f2, afegit a les limitacions dels meus ulls, m\u2019ha jugat males passades. En confesso tres.<\/p>\n\n\n\n

Fa anys, entrant a la cuina de casa la meva germana, vaig exclamar: \u201cOh, magdalenes!\u201d, i ja em llan\u00e7ava a encetar la bossa amb aquella alegria que tenim els gormands davant el sucre. Per\u00f2 vaig parar esment en els ulls at\u00f2nits de la Lurdes i aix\u00f2 em va frenar. \u201cEva, que s\u00f3n patates\u2026\u201d, em deia assenyalant la malla de patates i sense acabar-se de creure que jo no ho hagu\u00e9s distingit. Aix, patates, quina decepci\u00f3!<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s recentment, a Caldes, vam anar a un sopar de furgoteques i paradetes. Aimava, un grup de  jovent, havia organitzat una vetllada de concerts inspirada en l\u2019Oktoberfest de M\u00fanic. Vam demanar entrepans i un br\u00e8tzel, imprescindible per fer honor a la festa. Havent acabat l\u2019entrep\u00e0, vaig agafar amb cura el trosset de br\u00e8tzel que quedava \u2013i que em tocava\u2013 i em disposava a tastar-lo quan em vaig adonar que tenia un tacte molt estrany. Era paper! Era l\u2019embolcall del br\u00e8tzel, molt ben cargolat. Els meus acompanyants se l\u2019havien cruspit tot\u2026 Quina decepci\u00f3!<\/p>\n\n\n\n

I l\u2019\u00faltima, aquesta setmana. A la polleria, mentre em despatxaven, vaig veure una renglera de paquets de bombons Ferrero Rocher. Suposo que puc esmentar marques\u2026 Eren aquells paquetets de tres bombons \u2013tres bombons no poden fer mal a ning\u00fa. Mai no em paro a pensar si \u00e9s l\u00f2gic, el que veig: bombons en una polleria? M\u2019hi vaig acostar rumiant si en compraria o nom\u00e9s me\u2019ls miraria, i quan hi vaig posar els dits al damunt em vaig adonar que eren envasos d\u2019ous. Ous ecol\u00f2gics, aix\u00f2 s\u00ed. De poc no en trenco mitja dotzena. En aquell moment em van fer rabieta, els ous eco. La decepci\u00f3 va ser m\u00e9s lleu que en els episodis anteriors, perqu\u00e8 he anat escarmentant.<\/p>\n\n\n\n

Em passa que no veig mai una malla de patates on hi ha magdalenes, paper on hi ha una pasta o ous on hi ha bombons, de manera que comen\u00e7o a pensar que els meus ulls s\u00f3n o molt optimistes o molt de la broma.<\/p>\n\n\n\n

Repassant aquests moments s\u2019imposa una reflexi\u00f3: la immediatesa amb qu\u00e8 veig una cosa i interpreto el que \u00e9s hauria de deixar pas a la pausa. I tamb\u00e9 em caldria practicar una mirada m\u00e9s \u00e0mplia, en un sentit no estrictament visual: podria dubtar, podria preguntar. Ara se m\u2019acut que, de fet, aquesta pausa i aquest dubtar, aquest abandonar la immediatesa, s\u00f3n aconsellables a tothom i en moltes situacions. Per\u00f2, vaja, aix\u00f2 serien figues d\u2019un altre paner.<\/p>\n\n\n\n

I, tot sigui dit: que totes les decepcions siguin com aquestes que he explicat. Perqu\u00e8, de situacions m\u00e9s transcendentals en qu\u00e8 ens precipitem en poden derivar malentesos m\u00e9s grossos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja passa de taca d\u2019oli, aix\u00f2 de veure coses que no s\u00f3n. Soc una persona gormanda, sobretot de dol\u00e7. Al Pallars fem servir aquest adjectiu, gormand -a, en el sentit de \u2018ll\u00e9pol\u2019; no en el sentit que una persona \u00e9s<\/p>\n

Continua llegint…La gormanderia<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[10],"tags":[],"class_list":["post-531","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-visions"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/531","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=531"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/531\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=531"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=531"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=531"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}