He tingut molta sort. Avui he baixat a Barcelona i, tot i que no tenia intenci\u00f3 de quedar-m\u2019hi a dinar, he decidit improvisadament anar a un restaurant del carrer de Muntaner on fan cuina san\u00edssima. A l\u2019establiment, for\u00e7a concorregut pel ve\u00efnat i per gent que treballa a prop, hi ha una gran taula per compartir on tendim a seure les persones que hi anem soles. \u00c9s una bona taula, perqu\u00e8 queda apartada del pas i dona a la fa\u00e7ana de vidre, de manera que t\u00e9 llum natural. En un dia assolellat, aix\u00f2 s\u2019agraeix. M\u2019he assegut all\u00e0 de cara al carrer, entre un senyor que menjava a bon ritme, concentrat en el plat, i una xicota molt amable que m\u2019ha fet lloc.<\/p>\n\n\n\n
Jo ja havia fet unes quantes forquillades d\u2019amanida i past\u00eds de mill quan he al\u00e7at la vista i m\u2019he adonat que, davant meu, a l\u2019altra banda de taula, hi havia un \u00e0ngel. Que era un \u00e0ngel ho he sabut no pas pels r\u00ednxols castanys que li emmarcaven el rostre ni per la camisa blanca \u2013per la caiguda, era de lli\u2013, sin\u00f3 per la llum que l\u2019envoltava. No podia dir on acabava l\u2019\u00e0ngel i on comen\u00e7ava la llum. L\u2019\u00e0ngel tamb\u00e9 menjava past\u00eds de mill. Haur\u00edeu dit que la seva forquilla no tocava el menjar ni li tocava la boca, tanta era la delicadesa dels seus moviments. No hi havia gola ni afany en la seva manera de menjar, per\u00f2 tampoc desgana. A poc a poc s\u2019ha anat acabant el dinar. Jo no mirava seguit, perqu\u00e8 hauria estat de mala educaci\u00f3 i perqu\u00e8 m\u2019enlluernava, per\u00f2 s\u00ed que he notat que tenia problemes per triar mitja carxofa que acompanyava el past\u00eds de mill. Semblava ben b\u00e9 que era la primera vegada que en veia una. Per\u00f2, a pesar de la dificultat, els moviments dels coberts continuaven sent tranquils. La llum reverberava tot al voltant seu. No li veia el rostre, nom\u00e9s r\u00ednxols i llum, i pausa i lleugeresa. De postres s\u2019ha menjat sense gormanderia una copa d\u2019ambrosia esponjosa i nodridora. A cada cullerada la llum llampurnejava a la copa i a la cullera. Llavors s\u2019ha aixecat sense esfor\u00e7 i ha anat fins al taulell d\u2019autoservei. N\u2019ha tornat amb un caf\u00e8. Mira, tan mala premsa que t\u00e9 i els \u00e0ngels tamb\u00e9 en prenen, de caf\u00e8!<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
He tingut molta sort. Avui he baixat a Barcelona i, tot i que no tenia intenci\u00f3 de quedar-m\u2019hi a dinar, he decidit improvisadament anar a un restaurant del carrer de Muntaner on fan cuina san\u00edssima. A l\u2019establiment, for\u00e7a concorregut pel<\/p>\n