S\u2019ha acabat l\u2019hivern i l\u2019enyorar\u00e9 fins que torni. Aix\u00f2 ja va quedar clar a l\u2019apunt \u201cA favor del fred\u201d. Quan l\u2019escrivia vaig pensar que el fred no era l\u2019\u00fanic que m\u2019havia quedat enrere. Parlava del foc a terra, que a l\u2019hivern era el centre de casa. I em vaig adonar que hi ha un reguitzell de mots que giren al voltant del foc a terra i que fa massa dies que no dic.<\/p>\n\n\n\n
Tanco els ulls i torno a ser a la vora del foc de casa meva a Gerri, a la cuina. Un extrem de l\u2019estan\u00e7a era tot xumeneia i foc, amb un banquet i una cadira mitgera, una finestreta a l\u2019esquerra i un safareig a la dreta. Des del terra de la cuina havies de pujar un esgla\u00f3 per ficar-te en aquell recinte i atansar-te al colg\u00f3 del foc, \u00e9s a dir, a l\u2019indret exacte del foc. \u201cNo em mouria del colg\u00f3 del foc\u201d, deien els grans. Aquest preci\u00f3s mot colg\u00f3<\/em> ve de colgar el foc<\/em>: \u2018tapar les brases amb cendra\u2019 \u2013agafo l\u2019explicaci\u00f3 del Diccionari catal\u00e0-valenci\u00e0-balear<\/em> d\u2019Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll.<\/p>\n\n\n\n Per delimitar el foc i per emparar-hi la llenya es fan servir, a banda i banda, els capfoguers, que a casa eren unes barres de ferro senzilles, disposades perpendicularment a la paret i amb una elevaci\u00f3 frontal. La meva germana Lurdes* m\u2019explica que s\u2019anomenaven caufoguers<\/em> \u2013variant recollida a l\u2019Alcover-Moll. Des d\u2019aquests capfoguers o caufoguers en pugen, formant una pila, les buscalles que cremaran al foc, destrament col\u00b7locades de m\u00e9s primes a m\u00e9s dobles. Els branquillons, el diari o les closques d\u2019ametlla de la base de la pila faran una bona xera, que ha de ser suficient per encendre les buscalles. El repte \u00e9s que la xera no sigui nom\u00e9s moment\u00e0nia i aparent \u2013que no sigui foc d\u2019encenalls, que d\u2019aqu\u00ed ve l\u2019expressi\u00f3\u2013, sin\u00f3 que s\u2019arrapi a la llenya i es mantingui. Capriciosament, del foc en saltaran aixaldes que potser et mossegaran la camisa o els pantalons amb una petita cremada. I aix\u00f2 no \u00e9s l\u2019\u00fanic senyal que el foc et pot deixar: si remenes les buscalles amb les mans \u00e9s f\u00e0cil que t\u2019hi quedin mascares. Val m\u00e9s servir-se dels esmolls, s\u00ed, per\u00f2\u2026 ai!, la temptaci\u00f3 de tocar les coses amb les mans \u00e9s massa forta.<\/p>\n\n\n\n Sobre el foc a terra de casa sempre hi havia una olla per escalfar aigua. L\u2019olla penjava dels cremalls, que permetien graduar a quina altura posar-la. Els cremalls s\u2019embrutaven de mala manera pel fum i l\u2019estalz\u00ed que s\u2019hi anava enganxant, i s\u2019ent\u00e9n que aquest parament no es neteg\u00e9s mai pel fet que el seu dest\u00ed era tornar-se a embrutar tot seguit. Per aix\u00f2 quan alg\u00fa fa una cosa excepcional, que no passa habitualment, es diu: \u201chaurem d\u2019esporgar els cremalls!\u201d. Per exemple, si jo, que no suporto la velocitat, un bon dia proposo d\u2019anar a c\u00f3rrer al circuit de Montmel\u00f3 em podr\u00edeu dir, amb ra\u00f3: \u201cara s\u00ed que hem d\u2019esporgar els cremalls!\u201d.<\/p>\n\n\n\n Justament perqu\u00e8 esporgar els cremalls i la xumeneia es fa molt de tant en tant, queden ben arrebossats d\u2019estalz\u00ed. Si no el treus, l\u2019estalz\u00ed va tancant la xumeneia i hi ha risc que s\u2019encengui amb alguna aixalda. Per aix\u00f2 \u00e9s molt important, cada tardor abans de comen\u00e7ar a encendre el foc, estalzinar. A falta d\u2019escuraxemeneies professional, el meu pare estalzinava amb barses lligades amb una corda que permetia moure-les per la xumeneia.<\/p>\n\n\n\n Des que es va encendre el primer foc aquest element ha estat al centre: de la tribu, de la fam\u00edlia, de la rotllana de canalla de l\u2019esplai. El foc ens escalfa i ens atreu, ens lliga al seu voltant. Tots acudim al colg\u00f3 del foc.<\/p>\n\n\n\n Buscalla<\/em>, xera<\/em>, aixalda<\/em>, cremalls<\/em>, estalz\u00ed<\/em>, mascara<\/em>\u2026 Paraules que vaig aprendre de xica i que he anat estimant com l\u2019escalfor del foc. Despr\u00e9s en vaig aprendre d\u2019altres: sintagma<\/em>, surrealisme<\/em>, sushi<\/em>… Per\u00f2 no \u00e9s igual. A les darreries de mar\u00e7, m\u2019avinc a acomiadar-me de l\u2019hivern, per\u00f2 no de les paraules de que estic feta.<\/p>\n\n\n\n aixalda:<\/strong> guspira. S\u2019ha acabat l\u2019hivern i l\u2019enyorar\u00e9 fins que torni. Aix\u00f2 ja va quedar clar a l\u2019apunt \u201cA favor del fred\u201d. Quan l\u2019escrivia vaig pensar que el fred no era l\u2019\u00fanic que m\u2019havia quedat enrere. Parlava del foc a terra, que a<\/p>\n
*Sort en tinc, que els coneixements i records de la Lurdes arriben on no arriben els meus!<\/p>\n\n\n\n
L\u00e8xic i expressions pallaresos (d\u2019acord amb el context)<\/strong><\/p>\n\n\n\n
barsa:<\/strong> esbarzer.
buscalla:<\/strong> tronc.
cremalls:<\/strong> clem\u00e0stecs; parament de la xumeneia semblant a unes cadenes disposades verticalment i amb ganxos per penjar-hi les olles.
doble:<\/strong> gruixut -uda.
esmolls:<\/strong> molls; instrument semblant a unes grans tisores per\u00f2 que, en lloc de fulles de tall, t\u00e9 dues fulles planes que serveixen per agafar les brases del foc o els tronquets que hi cremen.
estalz\u00ed:<\/strong> sutge.
estalzinar:<\/strong> netejar d\u2019estalz\u00ed.
xera:<\/strong> flama viva.
xic -a:<\/strong> petit -a.
xumeneia:<\/strong> xemeneia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"