{"id":471,"date":"2025-02-28T10:02:51","date_gmt":"2025-02-28T10:02:51","guid":{"rendered":"https:\/\/evadelasal.cat\/?p=471"},"modified":"2025-03-09T13:27:30","modified_gmt":"2025-03-09T13:27:30","slug":"els-gossos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/2025\/02\/28\/els-gossos\/","title":{"rendered":"Els gossos"},"content":{"rendered":"\n

Al carrer de la Riera Blanca tocant a la boca de metro de Santa Eul\u00e0lia, entre l\u2019Hospitalet de Llobregat i Barcelona, el to que predomina \u00e9s el gris. Ara parlo literalment: no vull dir que sigui un gris d\u2019avorriment o de tristor sin\u00f3 que, senzillament, l\u2019asfalt \u00e9s gris, les edificacions s\u00f3n grises, les persianes estan abaixades i s\u00f3n grises. \u00c9s un lloc de pas, poc acollidor per estar-s\u2019hi o posar-hi botiga. El carrer de la Riera Blanca s\u2019enfonsa sota el pont del metro i en aquell encreuament hi ha un nus apagat. Tot i aix\u00f2, la gent hi transita sense parar, de manera que hi corre una mica de vida. Alg\u00fa ha pintat una mena de t\u00f2tems a les columnes que sostenen la via i aix\u00f2 ha afegit inter\u00e8s al lloc. Quan jo vivia a l\u2019Hospitalet, fa uns quants anys, era un espai gris sense gota de color, i justament en aquesta grisor em va sorprendre el que vaig veure.<\/p>\n\n\n\n

Un vespre tornava cap a casa pujant per la Riera Blanca des de la boca de metro. Era al comen\u00e7ament de la primavera, tot i que la primavera no es deixava veure en aquell indret. I llavors, la visi\u00f3: vaig escun\u00e7ar una quadriga de gossos salsitxa de pelatge castany. Portaven sengles vestits de color turquesa. Continuo parlant literalment. B\u00e9, amb la llic\u00e8ncia del mot quadriga<\/em>, que nom\u00e9s trobareu definit com a \u2018tir de quatre cavalls\u2019. En aquest cas eren gossos, per\u00f2 el mot hi escau molt perqu\u00e8 els animals tibaven les corretges com si fossin al circ rom\u00e0, i aix\u00f2 era hilarant sent com eren tan menuts i de potetes tan curtes. Tiraven musell i cosset endavant perca\u00e7ant amb determinaci\u00f3 alguna cosa. Aquell acoloriment sobtat del trajecte cap a casa em va fer esbatanar els ulls. La rialla em va venir als llavis quan, aixecant la vista, vaig trobar la senyora que menava aquell conjunt peculiar: una dona vestida amb una jaqueta de color blau clar tirant a turquesa, molt alta i prima, amb un recollit de cabells enfilat per sobre  el cap. La dona seguia com podia els animals estrenyent fort la m\u00e0 per subjectar les corretges i, encara que sembli impossible, els salsitxa tibaven tant com ella els podia retenir. A pesar de tot, mantenia una expressi\u00f3 impertorbable i elegant.<\/p>\n\n\n\n

Tot plegat semblava una aparici\u00f3. Per\u00f2 parlo de fa nou anys, potser, i encara hi veia for\u00e7a b\u00e9. Creieu-me quan us dic que aquesta estampa \u00e9s veritat de la bona.<\/p>\n\n\n\n



Post scriptum<\/em><\/p>\n\n\n\n

Dies despr\u00e9s de penjar aquest apunt he tingut una sorpresa: la Susana, ve\u00efna meva, m\u2019envia una fotografia que va fer just a l\u2019indret gris on vaig veure la quadriga de gossos, on Riera Blanca s\u2019enfonsa sota el pont. Vegeu quina imatge m\u00e9s bonica i quin missatge m\u00e9s potent de la Susana: \u201cRiera Blanca, sobre el pont, un dia feiner. Sempre, despr\u00e9s del gris, poden venir m\u00e9s colors.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Foto de: \u00a9 Susana Navarro, 2025<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al carrer de la Riera Blanca tocant a la boca de metro de Santa Eul\u00e0lia, entre l\u2019Hospitalet de Llobregat i Barcelona, el to que predomina \u00e9s el gris. Ara parlo literalment: no vull dir que sigui un gris d\u2019avorriment o<\/p>\n

Continua llegint…Els gossos<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[10],"tags":[],"class_list":["post-471","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-visions"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/471","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=471"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/471\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=471"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=471"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=471"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}