Ja som a mig hivern i a Caldes no hi fa fred. El fred passa de llarg, en aquest poble que ara \u00e9s el meu. Aquests dies ha plogut i diuen que en fa, de fred. Bah! No en fa molla. Estic molt enyorada del fred del Pallars.<\/p>\n\n\n\n
S\u00e9 que el fred t\u00e9 molt mala premsa i la gent se\u2019n queixa com si fos una cosa indesitjable. Nom\u00e9s cal veure qu\u00e8 entenem per \u201cbon temps\u201d: a tothom li ve al cap un dia assolellat. Doncs a mi el fred m\u2019agrada i em disposo a defensar-lo. Dit aix\u00f2, segur que hi ha moltes raons cient\u00edfiques que avalen el fred, per\u00f2 jo no soc d\u2019aquest ram i no hi entrar\u00e9. Les meves raons s\u00f3n emocionals i est\u00e8tiques.<\/p>\n\n\n\n
Vaig n\u00e9ixer al Pallars l\u2019any 1971. Ara deixar\u00e9 anar un t\u00f2pic: quan era petita feia m\u00e9s fred. I \u00e9s cert: feia m\u00e9s fred, nevava amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia i en cotes m\u00e9s baixes, i l\u2019hivern era llarg: calia abrigar-se abans de mitja tardor i ja no tornaves a la m\u00e0niga curta fins ben entrat l\u2019abril. Seria molt partid\u00e0ria de tornar a aquest ordre de les coses, per\u00f2 ja no som a temps de redre\u00e7ar el desastre clim\u00e0tic. En tot cas, us he volgut situar en l\u2019espai i el temps perqu\u00e8 parlar\u00e9 del fred que vaig con\u00e8ixer al Pallars en la meva infantesa i joventut. I per acabar d\u2019estar situats i que veieu que s\u00e9 de qu\u00e8 parlo us he de dir, encara, que casa meva no estava gens protegida del fred: vivia en una casa vella amb escletxes tra\u00efdores que tenia tant de fresqu\u00edssima a l\u2019estiu com de g\u00e8lida a l\u2019hivern. Ens escalf\u00e0vem amb un foc a terra. Els gats de casa tamb\u00e9 hi acudien, i quan es posaven de cul al foc era senyal que vindria una fredorada. Despr\u00e9s va arribar una estufa de llenya i, finalment, una miniestufeta el\u00e8ctrica \u2013remarqueu que he hagut d\u2019emprar dues marques de diminutiu per descriure-la. A la nit, la imprescindible bossa d\u2019aigua calenta. I a vegades la meva mare improvisava amb una galleta un braser molt reconfortant.<\/p>\n\n\n\n
Ja he acreditat que puc parlar del fred, doncs, i em refermo absolutament en el t\u00edtol. Sobretot per una cosa: el fred \u00e9s real i la realitat no s\u2019ha de defugir. L\u2019hivern \u00e9s una part del cicle de la vida. Protegir-se del fred amb aixopluc, roba i calefacci\u00f3 \u00e9s comprensible, per\u00f2 deixeu-me sentir-lo a la pell perqu\u00e8, altrament, em semblaria viure en la virtualitat. Entenc que aquest raonament conceptual no sigui compartit per tothom, per\u00f2 com que per a mi \u00e9s cabdal el deixo escrit.<\/p>\n\n\n\n
Deia que el que em porta a defensar el fred s\u00f3n raons emocionals i est\u00e8tiques, i ara hi vaig. El primer que em passa quan penso en el fred \u00e9s que recupero la infantesa, i amb ella paraules i sensacions, certeses i esperances. Recupero tot un m\u00f3n. A Gerri de la Sal el fred es deixava sentir a poc a poc: comen\u00e7ava amb l\u2019aire fresc de la tardor primerenca i les olors que portava; despr\u00e9s la pluja, que no fallava mai, i finalment arribava un mat\u00ed de gebrada. Llavors la tardor decantava cap a hivern, el fullatge groguenc i vermell\u00f3s dels arbres queia i les branques descurtes es revelaven com un secret. Habitualment es dibuixen els arbres amb una gran cap\u00e7ada verda, per\u00f2 les branques pelades s\u00f3n de veritat<\/em> l\u2019arbre: en s\u00f3n una versi\u00f3 essencial, tossudament real. Tot al voltant d\u2019aquests arbres descurts la vegetaci\u00f3 menuda o b\u00e9 s\u2019havia pansit \u2013la pr\u00f2pia de l\u2019estiu\u2013 o b\u00e9 regalimava humitat \u2013la m\u00e9s resistent. Als horts, els hortolans arrencaven les plantes que ja no donaven fruit i les cremaven; els tornalls quedaven arranats i quiets, descansant. Molts dies d\u2019hivern el cel estava embromat: a tot estirar sortia una raiada de sol tebi que amb prou feines fonia el gebre. Quan llu\u00efa una micona el sol, el gebre feia brillar el paisatge com en un conte de fades. Hi havia dies blancs, i no perqu\u00e8 hagu\u00e9s nevat sin\u00f3 perqu\u00e8 el cel i els camps eren platejats, sense cap distracci\u00f3: nom\u00e9s la quietud i la calma.<\/p>\n\n\n\n Quan la temperatura \u00e9s prou baixa i ets a l\u2019exterior, per molt que t\u2019abriguis sents la fredor. Sobretot si fa gisca, s\u2019escola per les costures fins a fer-te esgarrifar. Trobo aquesta sensaci\u00f3 molt vivificant. La cara, al descobert, pot arribar a quedar immobilitzada per les fiblades de la gelor. Llavors imagino que soc una est\u00e0tua de marbre fred, per\u00f2 blanqu\u00edssim, suau i elegant. Despr\u00e9s penso que tinc les galtes i el nas vermells i, en fi, diguem que l\u2019est\u00e0tua s\u2019humanitza.<\/p>\n\n\n\n A Gerri, els dies m\u00e9s severs de l\u2019hivern gaireb\u00e9 ning\u00fa no voltava pels carrers, per\u00f2 aquells que trobaves portaven una bafarada que els sortia de la boca en parlar o respirar. Aix\u00f2 em semblava molt graci\u00f3s: cada persona tenia la seva bafarada, que l\u2019anava acompanyant cap aqu\u00ed i cap all\u00e0. I de seguida a tancar-se a casa, que sembla que cauen les primeres volves de neu. Em mirava la borrufa des de la finestreta de la cuina. Encara tinc a dins el silenci de despr\u00e9s de la nevada i la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019una bola de neu freda que se\u2019t menja els capcirons dels dits. Ara diria que la neu ho alentia tot: la vida i el temps mateix\u2026 Per\u00f2 aix\u00f2 deu ser fruit de la imaginaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Recordant aquell temps, els pensaments se\u2019m passegen per molts i molts dies freds, per racons obacs i humits, per la terra negra i gelada. L\u2019aigua que a la nit havia quedat a la intemp\u00e8rie en una galleta o un cossi era, al mat\u00ed, un terr\u00f3s de gel. Les xumeneies fumejaven i a cada revolt senties aquella olor de llenya encesa. El sol d\u2019hivern era voluntari\u00f3s i escalfava amb discreci\u00f3 per\u00f2 amb const\u00e0ncia, com aquell a qui reca no poder fer m\u00e9s. Jo anava abrigada amb jerseis i jaquetes de llana que la meva mare i la meva germana havien teixit fent mitja durant l\u2019estiu i la tardor, amb molta tra\u00e7a a fer els patrons i les sanefes. A casa sempre hi corrien cabdells de llana de colors, agulles de fer mitja, esquenes i m\u00e0nigues que s\u2019havien de cosir al conjunt de la pe\u00e7a, i botons triats amb coqueteria.<\/p>\n\n\n\n Els pagesos que ara feinegen pels trossos amb les mans balbes i, en general, tota persona que ha hagut de treballar i ha de treballar en entorns com el que descric tenen tot el dret de maleir-me els ossos, perqu\u00e8 el fred fa de mal passar, ho s\u00e9. Per\u00f2 aquests records s\u00f3n personals. Jo, mirant enrere, em sorprenc de com puc recordar tant fred i tant caliu alhora. En aquell temps l\u2019escalfor era preuada, era suficient, era dol\u00e7a sense embafar. Passava l\u2019hivern amb els dits gelats i l\u2019\u00e0nima calenta. <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n