Anava com un llamp cap a la nevera que tenim al garatge a buscar alguna cosa que havia de menester. Una llimona. He d\u2019aprendre a anar m\u00e9s a poc a poc a fer les coses, per\u00f2 no hi ha manera que m\u2019ho fiqui al cap. Si no hi veus b\u00e9 has de caminar amb calma i fer-te capa\u00e7 d\u2019on poses els peus i dels obstacles que hi pugui haver al pas, perqu\u00e8 aix\u00f2 contribueix a la teva seguretat. Jo vaig accelerada i rebo cops i ensurts que em podria estalviar. Per\u00f2, vaja, m\u2019estic desviant del tema.<\/p>\n\n\n\n
La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que anava atrafegada cap a la nevera amb una cantarella al cap: \u201cUna llimona, una llimona\u2026\u201d. Vaig obrir d\u2019una revolada el frigor\u00edfic i el calaix de la fruita. I llavors\u2026 aaaaah! Em va pujar el cor a la gola: una m\u00e0 sortia del calaix! Uns dits llargs i r\u00edgids que apuntaven cap a mi.<\/p>\n\n\n\n
Mentre intentava que el meu pobre cor torn\u00e9s a mare, vaig recon\u00e8ixer el manat de pastanagues que havia comprat al mercat el dia abans. Es veu que les havia entaforat de mala manera dins el compartiment de la fruita, i en obrir-lo van aixecar-se lentament, com una m\u00e0 erta que un moviment en fals fa sortir d\u2019un lloc amagat o de sota terra. Vaig agafar la llimona i despr\u00e9s em va fer ang\u00fania tornar a endre\u00e7ar les pastanagues. Realment les associacions que fa el mag\u00ed s\u00f3n inquietants. \u201cProu true crime<\/em>!\u201d, vaig pensar entre mi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Anava com un llamp cap a la nevera que tenim al garatge a buscar alguna cosa que havia de menester. Una llimona. He d\u2019aprendre a anar m\u00e9s a poc a poc a fer les coses, per\u00f2 no hi ha manera<\/p>\n