![\"\"](\"http:\/\/evadelasal.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/H.jpg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\nVa ser harm\u00f2nic el moment en qu\u00e8 vaig seguir l\u2019impuls d\u2019entretenir-me a retallar una H amb la bossa de les cebes i a fotografiar-la al terrat de casa. Per\u00f2 quan va arribar l\u2019hora de donar contingut a aquesta imatge l\u2019harmonia es va fondre, i busca-la.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019ortografia \u00e9s altament harm\u00f2nica. En catal\u00e0 el mot harmonia<\/em> s\u2019escriu amb h<\/em> I no s\u2019accentua: la seq\u00fc\u00e8ncia ia<\/em> no fa diftong si no \u00e9s que la i<\/em> \u00e9s una semiconsonant, com a iaia<\/em>; per tant, en el cas de harmonia<\/em> no accentuem un mot pla que acaba en vocal. En castell\u00e0, armon\u00eda<\/em> no porta h<\/em> i s\u2019accentua, a pesar de les normes generals, per indicar que en aquest mot ia<\/em> \u00e9s un hiat. En qualsevol llengua, un text ben redactat i ben escrit \u00e9s harm\u00f2nic. Per mi, aquest valor harm\u00f2nic de l\u2019escrit sempre ha estat molt valu\u00f3s i reverenciat. Mira, hi ha qui aprecia la m\u00fasica, els gustos, els paisatges\u2026 Per mi un bon text \u00e9s bonic com el dia que despunta amb un cel llumin\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n Pensava tot aix\u00f2 mirant voleiar la H de malla de cebes, i alhora sentia cr\u00e9ixer la inquietud dins meu.<\/p>\n\n\n\n D\u2019on venia, aquesta inquietud? De la poca cura per la llengua que veig cada dia i que lamento profundament? De les dificultats que t\u00e9 una llengua minoritzada com el catal\u00e0 per mantenir un cert llustre? De fet \u00e9s veritat que la situaci\u00f3 de la meva llengua m\u2019amo\u00efna, perqu\u00e8 la veig patir per dins, amb una gram\u00e0tica i un l\u00e8xic maltractats; i la veig patir per fora, perqu\u00e8 no est\u00e0 protegida al territori que li \u00e9s propi. L\u2019estat actual del catal\u00e0 \u00e9s tan delicat com la H de la imatge: quan bufi una mica de vent ja no la veureu.<\/p>\n\n\n\n Tanmateix, la inquietud que sentia mirant la H a l\u2019estenedor era pregona, visceral. Era molt meva. Encarant-la, finalment vaig poder descobrir d\u2019on venia.<\/p>\n\n\n\n Ara que ja fa m\u00e9s de cinc anys que a causa de la distr\u00f2fia de la retina no puc llegir directament el text escrit, sin\u00f3 que necessito un suport d\u2019\u00e0udio, em passa que a poc a poc oblido l\u2019ortografia. Tinc dubtes que abans mai no hauria tingut i he de cercar al diccionari o al manual si xivarri<\/em> va amb b<\/em> o amb v<\/em>, o si a pararealitat<\/em> la erra duplica o no. Aix\u00f2 demostra el que sempre han dit els mestres: que llegir millora l\u2019ortografia. D\u2019altra banda, hi ha mots nous que sento ara i ad\u00e9s i no els veig escrits; he de fer un esfor\u00e7 per cercar-los i mirar-los a poc a poc, o demanar a alg\u00fa que me\u2019ls lletregi per aprehendre\u2019n la grafia; si no, em sembla que no entenc qu\u00e8 signifiquen o a qu\u00e8 es refereixen. Em va passar aix\u00f2 amb el concepte woke<\/em>, per exemple, i amb el cognom de l\u2019Al\u00e8xia Putellas \u2013que per a mi va ser Botellas durant mesos i mesos. Tamb\u00e9 em costa D\u00e9u i ajut revisar un text, perqu\u00e8 l\u2019\u00e0udio no arriba a tot i em fa basarda haver teclejat malament algun mot.<\/p>\n\n\n\n En aquest haver perdut la immediatesa de l\u2019escrit hi ha molta tristor, la veritat. Per\u00f2, mireu, tamb\u00e9 hi ha un sentiment nou de descoberta i redescoberta que em sorpr\u00e8n. Per exemple, redescoberta de la meravella de la llengua en els mots nous que aprenc, com ara coder<\/em>. Va ser la meva germana Lurdes qui em va explicar qu\u00e8 era un coder<\/em>: la funda per a la pedra d\u2019esmolar, amb base en punta per poder-lo clavar a terra. O una altra: la Carme explica que, a l\u2019Empord\u00e0, dels grills de taronja o mandarina en diuen monges<\/em>. I aqu\u00ed la torna tamb\u00e9 va ser bona, perqu\u00e8 quan ho cerco resulta que monja<\/em> designa, a m\u00e9s a m\u00e9s, la volva o espurna d\u2019un paper que es crema. Voleu m\u00e9s poesia?<\/p>\n\n\n\n He descobert amb perplexitat, tamb\u00e9, que la forma sencera d\u2019una paraula \u00e9s una cosa que m\u2019agrada mirar per ella mateixa; no per comprovar que estigui ben escrita, sin\u00f3 com a objecte. A vegades hi ha una curiosa sintonia entre la forma i el significat: cantarella<\/em>, que es porta la m\u00fasica; codolar<\/em>, tres s\u00edl\u00b7labes que roden avall; estalz\u00ed<\/em>, molt m\u00e9s adequat que sutge<\/em> per anomenar la pols fin\u00edssima de la xemeneia.<\/p>\n\n\n\n I m\u00e9s enll\u00e0 en la contemplaci\u00f3 hi ha la descoberta del tra\u00e7 de les lletres. Mai no havia dedicat atenci\u00f3 a la bellesa de la lletra manuscrita o d\u2019algunes tipografies \u2013les arrodonides s\u00f3n les que prefereixo. Ara que he de mirar les lletres d\u2019una en una, com aquell que diu, se m\u2019han revelat precioses.<\/p>\n\n\n\n Les paraules, els significats, les grafies, els tra\u00e7os\u2026 Aquesta nova apreciaci\u00f3 de l\u2019escriptura \u00e9s un guany i contribueix, definitivament, a la meva harmonia vital. Vet aqu\u00ed, doncs, que retrobo l\u2019harmonia de les coses ef\u00edmeres que sovint ignorem o ens perdem, per\u00f2 que, tanmateix, s\u00f3n grans i reals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Va ser harm\u00f2nic el moment en qu\u00e8 vaig seguir l\u2019impuls d\u2019entretenir-me a retallar una H amb la bossa de les cebes i a fotografiar-la al terrat de casa. Per\u00f2 quan va arribar l\u2019hora de donar contingut a aquesta imatge l\u2019harmonia<\/p>\n