Passej\u00e0vem distretament amb el Francesc per carrers secundaris del barri de Trevi, a Roma, mirant d\u2019evitar les gernacions que es congreguen en aquesta ciutat a qualsevol hora de qualsevol dia de qualsevol mes de l\u2019any. Ens en vam sortir, i a m\u00e9s a m\u00e9s vam escun\u00e7ar una gelateria llaminera. Voltant sense una destinaci\u00f3 concreta, els ulls penjats de les fa\u00e7anes i escodrinyant tot el que ens sortia al pas, de sobte vaig veure un bonic homenatge floral a la porta d\u2019un edifici que semblava institucional. Si m\u00e9s no, devia ser la seu d\u2019alguna entitat. Els rams s\u2019apilaven amb equilibri graci\u00f3s per formar una pir\u00e0mide de vora d\u2019un metre d\u2019al\u00e7\u00e0ria. Emparats en la paret grisa, embellien tot el carrer i hi projectaven una llum amable, un aire de senzilla eleg\u00e0ncia i civilitat. Quin gest m\u00e9s noble \u2013vaig pensar\u2013, que les persones es posin d\u2019acord a deixar un testimoni an\u00f2nim d\u2019amor o respecte al carrer. Potser alg\u00fa havia traspassat o potser es commemorava una festivitat o un aniversari. Havent deixat enrere aquest indret, vaig compartir amb el Francesc l\u2019exaltaci\u00f3 contemplativa que m\u2019havia produ\u00eft aquella visi\u00f3, la pot\u00e8ncia dels moments de bellesa que copsem inesperadament. Ell es va girar lentament, em va mirar desolat i em va dir: \u201cEva, \u00e9s una pila de bosses de brossa\u2026\u201d Meeeec! La realitat.<\/p>\n\n\n\n
Ara, he de dir una cosa: d\u2019aix\u00f2 ja en fa tres anys, i jo encara veig l\u2019homenatge floral i em pregunto a qui anava dedicat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Passej\u00e0vem distretament amb el Francesc per carrers secundaris del barri de Trevi, a Roma, mirant d\u2019evitar les gernacions que es congreguen en aquesta ciutat a qualsevol hora de qualsevol dia de qualsevol mes de l\u2019any. Ens en vam sortir, i<\/p>\n