{"id":400,"date":"2024-10-03T10:57:16","date_gmt":"2024-10-03T10:57:16","guid":{"rendered":"https:\/\/evadelasal.cat\/?p=400"},"modified":"2024-10-03T10:57:17","modified_gmt":"2024-10-03T10:57:17","slug":"marrades-i-dreceres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/2024\/10\/03\/marrades-i-dreceres\/","title":{"rendered":"Marrades i dreceres"},"content":{"rendered":"\n

De seguida que vaig pensar a escriure aquest apunt em va venir al cap el t\u00edtol \u201cMarrades i dreceres\u201d, per b\u00e9 que no t\u00e9 m\u00e9s relaci\u00f3 amb el contingut que el fet d\u2019al\u00b7ludir als camins. Que ja \u00e9s molt, perqu\u00e8 el protagonista de l\u2019apunt era un expert en camins. Els trobo molt \u00fatils, els mots marrada<\/em> i drecera<\/em>: expliquen molt m\u00e9s que no solament el cam\u00ed que tries. La marrada<\/em> \u00e9s un cam\u00ed que fa volta, de manera que no \u00e9s l\u2019opci\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida ni m\u00e9s pr\u00e0ctica; qui fa marrada potser \u00e9s rom\u00e0ntic, vol evitar algun indret o potser \u2013qui sap!\u2013 \u00e9s un paranoic. La drecera<\/em>, ben al contrari, et porta de dret a un lloc; la gent que agafa dreceres \u00e9s pragm\u00e0tica, eficient, no est\u00e0 per a roman\u00e7os.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019aquesta divagaci\u00f3 inicial, passo al que volia explicar. Tot aix\u00f2 nom\u00e9s era per justificar un t\u00edtol que s\u2019ha colat i no vol marxar. Per\u00f2 ja aviso que en les ratlles que segueixen no he agafat cap drecera.<\/p>\n\n\n\n

Josep M. Espin\u00e0s<\/a> va rec\u00f3rrer a peu, l\u2019estiu de l\u2019any 1956, el Pallars i la Vall d\u2019Aran. Era el seu primer viatge a peu. Situem-nos: ara fa 68 anys, a Gerri de la Sal encara hi feien sal; al Pallars i a l\u2019Aran els forasters que ara anomenar\u00edem turistes eren escass\u00edssims; i a Sort un aperitiu de pernil i xol\u00eds et costava quatre pessetes \u2013literalment, no \u00e9s una manera de dir.<\/p>\n\n\n\n

El jove Espin\u00e0s va recollir l\u2019experi\u00e8ncia en un llibre que portava per t\u00edtol Viatge al Pirineu de Lleida<\/em> (Selecta), per\u00f2 despr\u00e9s en va fer una edici\u00f3 revisada que es titula A peu pel Pallars i la Vall d\u2019Aran, 1956 <\/em>(La Campana). El canvi de t\u00edtol obeeix a la voluntat d\u2019unificar els dotze llibres de viatges de l\u2019autor. \u00c9s ben segur que era un home de marrades, m\u00e9s que de dreceres.<\/p>\n\n\n\n

He gaudit de la lectura d\u2019aquest llibre aquest estiu. Una lectura molt tardana, ho reconec. A pesar de la dist\u00e0ncia temporal, he sentit molt properes la majoria d\u2019escenes que explica Espin\u00e0s. Quina delicadesa per parlar de les persones i les vides m\u00e9s diverses. Quin sentit de l\u2019humor m\u00e9s esmolat que gastava. I quina enveja m\u2019ha fet la voluntat de rec\u00f3rrer a peu tot un territori per observar-lo i comprendre\u2019l.<\/p>\n\n\n\n

Jo conec un Pallars molt posterior al d\u2019Espin\u00e0s, i sempre tindr\u00e9 recan\u00e7a del que ell va veure. Admeto, tanmateix, que si l\u2019hagu\u00e9s acompanyat no hauria copsat ni la meitat dels gestos i els detalls que ell explica. Jo bado massa. Nom\u00e9s puc compensar la recan\u00e7a i la badoqueria explicant un parell de coses de Gerri de la Sal que potser haurien atret la seva atenci\u00f3. Perqu\u00e8 per Gerri, estimat Espin\u00e0s, us hauria pogut guiar i ho hauria fet de gust. I d\u2019entrada estem d\u2019acord en aquest punt: \u201csi hi ha un poble amb personalitat, en aquest pa\u00eds, \u00e9s Gerri de la Sal\u201d. Comencem molt amunt!<\/p>\n\n\n\n

Quan Espin\u00e0s remarca les penjarelles de paper que troba en alguns pobles que estan de festa major a mi em ve al cap de seguida una escena: per la festa major de Gerri, als anys setanta i comen\u00e7ament dels vuitanta, molts ve\u00efns arropleg\u00e0vem revistes del cor per fer garlandes. Es tractava de desgrapar els fulls de revistes ben acolorides. Cada full doble resultant es plegava dues vegades en sentit horitzontal, de manera que tenies una tira d\u2019aproximadament 50 cm. Amb aquesta tira es feia una anella que es tancava amb grapes, i rere seu s\u2019hi anaven enlla\u00e7ant anelles semblants fins a aconseguir metres i metres de garlanda en una reutilitzaci\u00f3 creativa que generava muntanyes d\u2019anelles de colors.<\/p>\n\n\n\n

En algun moment hauria fet pujar el foraster \u2013com ell s\u2019autoanomena al llibre\u2013 fins al camp de futbol, tamb\u00e9 anomenat jard\u00ed<\/em>. Al 1956 encara devia ser un lloc d\u2019acc\u00e9s al Reial Alfol\u00ed de la Sal, majestu\u00f3s edifici feli\u00e7ment recuperat per al poble i ara seu del Museu de Gerri<\/a>. Quan jo vivia a Gerri, per\u00f2, ja ning\u00fa no hi traginava  sal i nom\u00e9s era un tros a la part alta del poble.I a mi sempre em feia gr\u00e0cia pensar que aquell bancal sense conreu tenia dues funcions aparentment antag\u00f2niques: els xavals hi anaven a jugar a futbol, per\u00f2 jo mateixa i altra gent, al temps, hi puj\u00e0vem a plegar carreretes.<\/p>\n\n\n\n

Cam\u00ed del monestir de Santa Maria de Gerri, a la riba esquerra del riu, Espin\u00e0s va fer una migdiada on m\u00e9s endavant hi hauria el parc de Rosa Mart\u00ednez. El parc s\u2019havia d\u2019embellir amb una obra d\u2019aquella escultora sobre la font, una de les moltes obres seves que Gerri t\u00e9 la sort de mostrar. El foraster no sospitava que aquell indret prometedor allotjaria un caf\u00e8 d\u2019estiu; el pioner es va dir La Clica. Recordo una petita guingueta i una estesa de taules, bona m\u00fasica i un ambient chill-outmolt abans que f\u00e9ssim servir tants anglicismes.<\/p>\n\n\n\n

La mirada intel\u00b7ligent de l\u2019escriptor sens dubte s\u2019hauria engrescat tamb\u00e9 amb una entremaliadura infantil quan, un diumenge d\u2019hivern, tres criatures del poble van aprofitar l\u2019estona entre la missa i el dinar per enfilar-se al segon pis del monestir de Gerri, aprofitant la bastida que les obres a l\u2019edifici requerien. I potser hauria lamentat el contrast entre l\u2019emocionant aventura de la canalla i els renys dels grans.<\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 ell es va arribar fins al monestir, no podia ser altrament. I tot i que he fet molta marrada, volia arribar en aquest punt. Vegeu qu\u00e8 diu Espin\u00e0s del monestir: est\u00e0 \u201cabandonat al seu dest\u00ed de ru\u00efna\u201d, \u201ccada dia es deixa caure una mica m\u00e9s sobre la prada com un gos, malalt, de vell\u201d. Aix\u00f2, al 1956! Jo vaig poder veure el monestir actiu durant molts anys, no nom\u00e9s com a seu dels oficis religiosos sin\u00f3 tamb\u00e9 com a escenari de concerts. He estat davant del monestir de Santa Maria de Gerri aquest juliol passat, i vaig tenir feina a empassar-me les ll\u00e0grimes davant d\u2019una cinta que impedia l\u2019acc\u00e9s a la portalada. Ara s\u00f3n m\u00e9s certes que mai les paraules d\u2019Espin\u00e0s.<\/p>\n\n\n\n

Podria retenir m\u00e9s temps el foraster a Gerri, per\u00f2 val la pena que el deixi lliure perqu\u00e8 segueixi carretera enll\u00e0, cap a Arbol\u00f3, Baro, Montardit, Sort, Rialp\u2026 Visiteu el Pallars<\/a>, i no estalvieu mai una marrada. Les dreceres fan la vida eficient, per\u00f2 prosaica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De seguida que vaig pensar a escriure aquest apunt em va venir al cap el t\u00edtol \u201cMarrades i dreceres\u201d, per b\u00e9 que no t\u00e9 m\u00e9s relaci\u00f3 amb el contingut que el fet d\u2019al\u00b7ludir als camins. Que ja \u00e9s molt, perqu\u00e8<\/p>\n

Continua llegint…Marrades i dreceres<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-400","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pallars"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/400","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=400"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/400\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=400"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=400"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=400"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}