Mai no he fet una rosa de paper. He fet lliris d\u2019aigua, que no presenten gaire complicaci\u00f3: tenen un sol p\u00e8tal, o sigui que de seguida est\u00e0s. He fet flors indeterminades de paper de ceba, que tamb\u00e9 \u00e9s molt f\u00e0cil perqu\u00e8 no t\u2019has de cenyir a la realitat. Per\u00f2 una rosa t\u00e9 una infinitat de p\u00e8tals, i una pres\u00e8ncia inequ\u00edvoca i evocadora. Pot ser tancada, amb aquella esveltesa t\u00edmida; o b\u00e9 pot ser oberta i llavors la col\u00b7locaci\u00f3 dels p\u00e8tals deu ser un malson de dif\u00edcil; i, finalment, podria ser una rosa badada, amb el cos voluptu\u00f3s que exhibeixen. Tot aix\u00f2, per no parlar de les varietats: no podem comparar una humil rosa canina de les gaverneres que creixen arreu de les nostres muntanyes \u2013i que t\u2019alegren tant el cam\u00ed\u2013 amb les exclusives varietats Freedom o Explorer, que veig que \u00e9s com anomenen els floristes aquelles que a mi m\u2019agrada que em regalin per Sant Jordi.<\/p>\n\n\n\n
La que vaig veure sobre el mostrador d\u2019un bar del barri de Sant Mart\u00ed de Barcelona era una rosa badada de color rosa, un color de xiclet especialment cridaner. Decorava una columna enrajolada amb rajoles d\u2019un marr\u00f3 passat de moda. Dic decorava<\/em> perqu\u00e8 l\u2019havien posat just al davant i els ulls se te n\u2019hi anaven. Aconseguir aquell volum dels p\u00e8tals badats havia de ser obra d\u2019una m\u00e0 destra. Ll\u00e0stima del color, perqu\u00e8 he avorrit algunes tonalitats del rosa. Per\u00f2, vaja, era bonica i li vaig dedicar un moment d\u2019admiraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Massa estona, me la vaig mirar. Al final, quan ja vaig haver demanat el caf\u00e8 amb llet i el croissant, i mentre la Mireia valorava si menjar-se una berlina, vaig veure\u00ad\u2026 Oh, desencant!\u2026 Vaig veure un pot de producte de neteja multiusos coronat per un drap de color de rosa. Que quotidiana \u00e9s la realitat, per favor! Deixant de banda la decepci\u00f3 de la rosa, el mat\u00ed a Barcelona va ser delici\u00f3s: amb la Mireia vam trenar una bona conversa i vam visitar la Biblioteca Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez, premiada i lloada per l\u2019arquitectura de l\u2019edifici i pel disseny interior. Aneu-hi a ficar el nas: \u00e9s aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Mai no he fet una rosa de paper. He fet lliris d\u2019aigua, que no presenten gaire complicaci\u00f3: tenen un sol p\u00e8tal, o sigui que de seguida est\u00e0s. He fet flors indeterminades de paper de ceba, que tamb\u00e9 \u00e9s molt f\u00e0cil<\/p>\n