{"id":296,"date":"2022-07-21T18:51:01","date_gmt":"2022-07-21T18:51:01","guid":{"rendered":"http:\/\/evadelasal.cat\/?p=296"},"modified":"2024-09-15T13:32:10","modified_gmt":"2024-09-15T13:32:10","slug":"el-forat-de-la-querata","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/2022\/07\/21\/el-forat-de-la-querata\/","title":{"rendered":"El forat de la Querata"},"content":{"rendered":"\n

Adaptaci\u00f3 de la rondalla pallaresa<\/em><\/p>\n\n\n\n

Al Pallars Sobir\u00e0, a prop del poblet de Solduga, hi ha un forat que diuen que mena a l\u2019infern mateix: el forat de la Querata. Solduga ara \u00e9s un llogaret solitari i silenci\u00f3s, per\u00f2 anys enrere hi vivien uns quants ve\u00efns i ve\u00efnes que conreaven la terra i pasturaven el bestiar per aquells encontorns. El terme \u00e9s pendent i roc\u00f3s, i nom\u00e9s amb molt esfor\u00e7 s\u2019hi havien pogut fer unes quantes feixes per llaurar pla. Per aix\u00f2, i perqu\u00e8 les cases del poble s\u2019apilen al peu d\u2019una penya que els fa de recer, els habitants de Solduga tenien el malnom de roquerols<\/em>. Els roquerols sabien del cert que el forat de la Querata era una boca de l\u2019infern, i no s\u2019hi atansaven ni poc ni molla.<\/p>\n\n\n\n

A la Genoveva li havia parlat del forat la Jovita, una padrina de Gerri de la Sal a qui mai no se li acabaven les hist\u00f2ries: sabia tants contes i llegendes que en podia explicar tres cada dia: per esmorzar, per dinar i per sopar. Segons la Jovita, el que tothom deia era que de tant en tant el dimoni sortia del forat de la Querata i voltava per Solduga i altres poblets de la vora, com ara Enseu, Useu, Bresca o Ba\u00e9n. Quan trobava un ramat de corders se\u2019ls enduia cap a l\u2019infern: aquell forat els engolia i ja no es tornaven a veure. Era un misteri, i pobre del pastor o la pastora que s\u2019hi trobava.<\/p>\n\n\n\n

La Genoveva era una mossa decidida. Hi va rumiar molt temps, en tot all\u00f2, i va arribar a dues conclusions: primera, que no treia cap a res queixar-se del dimoni si mai ning\u00fa no l\u2019havia vist robant bestiar; i segona que, si all\u00f2 que s\u2019explicava del forat de la Querata era veritat, no es podia permetre que el refotut dimoni rob\u00e9s ramats. Despr\u00e9s de fer aquestes c\u00e0bales, li va semblar que calia arribar al fons del misteri. Ho va exposar tot al Tonet i el va conv\u00e8ncer que l\u2019acompany\u00e9s a Solduga per explorar el forat. El Tonet era un padr\u00ed de Gerri de gran bonhomia, sempre disposat a donar un cop de m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, ja tenim la Genoveva i el Tonet enfilant el cam\u00ed de Gerri a Solduga: cap a la muntanya de Pentina, cap al barranc de Riumajor, cap a la font de Comacalent i amunt fins a Solduga.<\/p>\n\n\n\n

En arribar a Solduga van rec\u00f3rrer tota la rodalia del poble, baixant fins a Espluga i pujant fins a Espl\u00e0. Despr\u00e9s d\u2019escodrinyar molts racons van trobar el forat que buscaven, just a sobre del barranc de l\u2019Infern. El forat s\u2019obre cap a dins de la terra com una gola retallada i esgarrifosa, fosca des del comen\u00e7ament fins all\u00e0 on arriba la vista. L\u2019avenc fa honor al nom, perqu\u00e8 una cosa querada \u00e9s una cosa rosegada i negra.<\/p>\n\n\n\n

La Genoveva va endinsar-se al forat i de moment nom\u00e9s trobava negror i m\u00e9s negror. L\u2019entrada era un llit de rocs i arrels, i calia caminar a poc a poc per no entrepussar. De fora estant, el Tonet li deia:<\/p>\n\n\n\n

\u2500 Genoveva, para compte!<\/p>\n\n\n\n

Ella s\u2019arrapava b\u00e9 a les parets de roca. Es va haver d\u2019acotxar perqu\u00e8 el forat s\u2019estretia. Tot era foscor, i tanmateix no hi feia fred ni s\u2019hi sentia humitat. D\u2019algun lloc li arribava una alenada d\u2019aire i una flaire dol\u00e7a que la tranquil\u00b7litzava. La Genoveva va esmolar l\u2019o\u00efda i li va semblar que sentia una remor d\u2019aigua. Va anar avan\u00e7ant, cada vegada m\u00e9s encongida per l\u2019estretor de la gruta. Quan ja gaireb\u00e9 no veia la llum de fora va albirar un punt de llum al fons del cam\u00ed recargolat de la Querata, i aix\u00f2 la va animar a arribar-hi. Va veure que podia apartar algun roc amb les mans, i despr\u00e9s d\u2019espedregar una estona aquell punt de llum es va engrandir fins a la mida d\u2019una moneda d\u2019euro. N\u2019hi havia prou per espiar.<\/p>\n\n\n\n

A fora, el Tonet s\u2019impacientava. Ja feia estona que la Genoveva havia entrat al forat i no tornava. Neguit\u00f3s, va cridar:<\/p>\n\n\n\n

\u2500 Genovevaaaa!<\/p>\n\n\n\n

Des de dins li va arribar la resposta, per\u00f2 nom\u00e9s va entendre\u2026<\/p>\n\n\n\n

\u2500 \u2026beeee\u00e9!<\/p>\n\n\n\n

Va decidir esperar una mica m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

A dins, la Genoveva estirava el coll per arribar al seu espiell. Va fer el cor fort, conven\u00e7uda que veuria l\u2019infern. Per no fer soroll, gaireb\u00e9 no respirava. Pregava que cap dimoni no la descobr\u00eds, perqu\u00e8 llavors s\u00ed que hauria begut oli. Amb un nus a la gola va guaitar pel foradet. Primer va quedar enlluernada i no veia res. Per\u00f2 vet aqu\u00ed que, a poc a poc, va poder ullar el que mai no dir\u00edeu\u2026 No veia pas l\u2019infern: ni rastre de calderes ni focs ardents, ni la cua de cap dimoni\u2026<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 hi havia, al cor del forat de la Querata? El que veia la Genoveva era una gran estesa de prats verds solcats per rierols. Els prats arribaven fins a l\u2019horitz\u00f3 i s\u2019ajuntaven, all\u00e0, amb el cel blau. Hi havia ramats de corders que paixien aqu\u00ed i all\u00e0, sense fer-se nosa els uns als altres perqu\u00e8 hi havia herba tendra per a tots. No s\u2019ho podia creure, i va tancar els ulls. Quan va tornar a espiar es va conv\u00e8ncer que s\u00ed, que amagat pel forat de la Querata hi havia un m\u00f3n ignorat: pastures flonges i aigua transparent que esquitxava les poques pedres que trobava al pas. I, al cel, un blau triat per un pinzell agosarat: un blau llumin\u00f3s i clar a l\u2019horitz\u00f3 que es tornava blau de viola de bosc si miraves amunt.<\/p>\n\n\n\n

La Genoveva va recular per sortir del forat. A fora, el Tonet l\u2019esperava deler\u00f3s de saber qu\u00e8 li havia de dir.<\/p>\n\n\n\n

\u2500 I doncs, qu\u00e8? Es veu l\u2019infern?<\/p>\n\n\n\n

Ella es va posar a riure i va dir:<\/p>\n\n\n\n

\u2500 All\u00e0 dins no hi ha pas l\u2019infern, sin\u00f3 prats de pastura i molts ramats de corders!<\/p>\n\n\n\n

En haver escoltat tot el relat de la Genoveva, el Tonet va quedar pensar\u00f3s. Al capdavall, va dir:<\/p>\n\n\n\n

\u2500 Ja es veu ben clar per qu\u00e8 desapareixiven els ramats\u2026 Anaven a buscar pastures m\u00e9s bones i despr\u00e9s ja no voliven tornar al pa\u00eds dels roquerols! I tothom donava la culpa al dimoni! Pobre dimoni!<\/p>\n\n\n\n

CCHavien descobert el secret del forat de la Querata: era un cam\u00ed cap a terres planes de prats vast\u00edssims i ben regats que els roquerols no haurien pogut ni somiar. Qu\u00e8 passaria si se sabia aquest secret, si se sabia que tots els ramats perduts anys enrere eren en aquells prats? El Tonet ho tenia clar:<\/p>\n\n\n\n

\u2500 Pots comptar! \u2500va dir\u2500. La muntanya s\u2019emplenar\u00e0 de gent que hi voldr\u00e0 ficar el nas. Aviat hi vindran cotxes a raig! I despr\u00e9s hi voldran fer un hotel, dos hotels, tres hotels\u2026<\/p>\n\n\n\n

La Genoveva va imaginar aquells paisatges tranquils enva\u00efts per una gernaci\u00f3, va imaginar camions emportant-se\u2019n els corders a l\u2019escorxador i va veure els prats trinxats per fileres de cases.<\/p>\n\n\n\n

Tots dos ho van tenir clar: van pactar que no dirien res a ning\u00fa, i van tornar a tapar l\u2019entrada del forat de la Querata. Txxxt! Aqu\u00ed no ha passat res, i deixem els corders i el territori en pau!<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

No m\u2019ho invento: Forat de la Querata<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

L\u00e8xic i expressions pallaresos (d\u2019acord amb el context)<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

corder<\/strong>: xai.
entrepussar<\/strong>: ensopegar.
molla<\/strong>: gens.
padr\u00ed -ina<\/strong>: avi, \u00e0via.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Adaptaci\u00f3 de la rondalla pallaresa Al Pallars Sobir\u00e0, a prop del poblet de Solduga, hi ha un forat que diuen que mena a l\u2019infern mateix: el forat de la Querata. Solduga ara \u00e9s un llogaret solitari i silenci\u00f3s, per\u00f2 anys<\/p>\n

Continua llegint…El forat de la Querata<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-296","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pallars"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/296","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=296"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/296\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=296"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=296"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/evadelasal.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=296"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}