La b\u00e8stia era al brancal d\u2019una porta, a la segona casa del raval que mena als afores del poble. D\u2019aquell gris fosc i ajaguda a terra, tan llarga com ample era el portal, costava de veure si passaves encantat o pensar\u00f3s; per aix\u00f2 els pocs vianants del carrer no s\u2019aturaven. Per\u00f2 a mi em vaga de mirar-me les coses i all\u00f2 era prou extraordinari per aturar-se.<\/p>\n\n\n\n
Com que jeia a terra i era tota un feix, no li podia endevinar l\u2019anatomia. No li trobava ni cap, ni gorja ni potes. No era un gos, no era un gat gros ni una fetgina. De fet, el que em va cridar l\u2019atenci\u00f3 va ser el pelatge burell, amb tot just alguna espurna m\u00e9s clara. Semblava que es movia amb una respiraci\u00f3 profunda. Les cerres eren llargues i gruixudes, pentinades cap al llom i la cua. Si en tenia, de cua.<\/p>\n\n\n\n
A la vista hauries dit que era un p\u00e8l fort i aspre, punxent i esgarrif\u00f3s al tacte. \u00c9s com m\u2019imagino el p\u00e8l de les rates grosses, tot i que \u00f2bviament no n\u2019he tocat cap i em puc estar de fer-ho. Que fos una ratota tamb\u00e9 quedava descartat, perqu\u00e8 feia l\u2019embalum de set rates de claveguera, o m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
Pensar en el p\u00e8l de les rates em va anguniejar. Li vaig suposar, a l\u2019extrem que mirava cap a mi, uns ullets rodons, petits i vermells. En un tres i no res, all\u00f2 havia passat d\u2019extraordinari a inquietant, i d\u2019inquietant a perill\u00f3s. Se\u2019m va encendre una alerta i vaig engegar a caminar de pressa. Vaig fugir.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Vocabulari pallar\u00e8s<\/strong><\/p>\n\n\n\n fetgina<\/strong>: fagina.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La b\u00e8stia era al brancal d\u2019una porta, a la segona casa del raval que mena als afores del poble. D\u2019aquell gris fosc i ajaguda a terra, tan llarga com ample era el portal, costava de veure si passaves encantat o<\/p>\n