La veritat, fa molta impressi\u00f3. Ja miro de recordar de seguida que \u00e9s un efecte, una il\u00b7lusi\u00f3, i que no \u00e9s real. Per\u00f2 fa impressi\u00f3 i l\u2019ang\u00fania dura una estona. Vaig tan tranquil\u00b7la pel carrer i llavors, de tant en tant, veig trossos de persona. Sovint el que veig s\u00f3n unes cames. O mig cos de dalt a baix, sense cap. Per\u00f2 habitualment s\u00f3n unes cames. Un tronc sense cames no seria pas estrany, perqu\u00e8 el que som no s\u2019allotja a les cames.<\/p>\n\n\n\n
Veure trossos \u00e9s un petit ensurt absurd que es combina amb perills m\u00e9s concrets, com ara pilons per als cotxes, bancs, jardineres… No us dir\u00e9 que no tingui un cert temor, segons com, de no veure un banc del carrer i estampar-m\u2019hi. Em posaria vermella com un perdigot i m\u2019emprenyaria amb mi mateixa, i fins i tot hi podria prendre mal. Per\u00f2 els trossos, per b\u00e9 que s\u00e9 que pertanyen a cossos sencers, em produeixen un fort impacte emocional. Durant unes d\u00e8cimes de segon s\u00f3n reals, venen cap a mi. S\u00f3n all\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
Posem que la realitat fossin aquestes d\u00e8cimes de segon. Els trossos serien benignes o malignes? Vet aqu\u00ed que la primera cosa en qu\u00e8 penso \u00e9s la superviv\u00e8ncia, la seguretat. La reacci\u00f3 del cervell reptili\u00e0 em planteja una tria elemental: em puc quedar aqu\u00ed o, contr\u00e0riament, he d\u2019arrencar a c\u00f3rrer? Una tria tan antiga com el temps. No \u00e9s una pregunta f\u00e0cil de respondre, per\u00f2 \u00e9s una pregunta clara. Al segle xxi les preguntes s\u2019han fet cada vegada m\u00e9s complexes, m\u00e9s insubstancials i m\u00e9s capcioses, i nosaltres estem cada vegada menys preparats per enfrontar-nos als predadors.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La veritat, fa molta impressi\u00f3. Ja miro de recordar de seguida que \u00e9s un efecte, una il\u00b7lusi\u00f3, i que no \u00e9s real. Per\u00f2 fa impressi\u00f3 i l\u2019ang\u00fania dura una estona. Vaig tan tranquil\u00b7la pel carrer i llavors, de tant en<\/p>\n