El cad\u00e0ver ja no hi era. Vaig passar de pressa i em vaig estremir de pensar el que havia trepitjat. Per vergonya no ho vaig fer, per\u00f2 hauria volgut espolsar-me de seguida el sols dels pantalons per por que aquell neguit que em pujava per les cames no em mat\u00e9s a mi, tamb\u00e9. Per\u00f2 vaig tirar avall sense girar-me, perqu\u00e8 hi havia gent i no volia que em prenguessin per tafanera.<\/p>\n\n\n\n
Baixava embalada del centre de salut cap a casa i tot havia estat molt r\u00e0pid, de manera que no hi puc posar la m\u00e0 al foc. Per\u00f2 m\u2019hi jugaria el que vulgueu que davant del bar El T\u00fanel, entre la porta i les taules, hi havia la silueta d\u2019un cad\u00e0ver. Una cadira li tapava la cama esquerra. O la cama dreta, segons si el mort havia quedat en posici\u00f3 de dec\u00fabit pron o sup\u00ed. El mort o la morta.<\/p>\n\n\n\n
Havia vist ben b\u00e9 aquella l\u00ednia blanca que silueteja un cos sense vida, a terra. M\u00e9s concretament, havia vist una cama i un bra\u00e7 que havia quedat separat del tronc i aixecat per sobre del cap.<\/p>\n\n\n\n
Si em va esglaiar passar-hi per sobre i em va semblar que se m\u2019encomanava algun perill que la l\u00ednia blanca, inexplicablement, encara retenia, us he de confessar que despr\u00e9s una altra emoci\u00f3 va esvair aquesta por i em va omplir d\u2019angoixa: aquella pobra persona morta ja no era al m\u00f3n i el bar era obert; de les taules de la terrassa, plenes de clients, se n\u2019al\u00e7ava un xivarri alegre i alg\u00fa, cridant perqu\u00e8 el sentissin de dins estant, havia demanat unes braves de la casa. No som res.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El cad\u00e0ver ja no hi era. Vaig passar de pressa i em vaig estremir de pensar el que havia trepitjat. Per vergonya no ho vaig fer, per\u00f2 hauria volgut espolsar-me de seguida el sols dels pantalons per por que aquell<\/p>\n