Ara no us penseu que m\u2019agrada tafanejar. B\u00e9, potser una mica… Aquell dia senzillament descansava una estona en un banc del passeig mar\u00edtim abans de tornar a la feina, al migdia. All\u00f2 que vas saltant d\u2019un pensament a un altre i mires sense mirar. Quan els vaig veure, per\u00f2, i \u00e9s clar que em van cridar l\u2019atenci\u00f3. No pas perqu\u00e8 dos nois caminessin agafats per la m\u00e0, sin\u00f3 per la manera tan dol\u00e7a com s\u2019agafaven, amb tanta confian\u00e7a i aliens a tot. Em va eixorivir el cor l\u2019alegria que els envoltava. Es miraven riallers i relaxats mentre caminaven gronxant-se gaireb\u00e9 imperceptiblement. Vaig apartar un moment la vista de la parella per discreci\u00f3, i pensava que havia estat una sort veure una escena com aquella; era com una tonada que sents casualment i que et fa posar de bon humor, que et fa oblidar per un moment que a la feina t\u2019hi espera una pila de galerades i terminis per complir. La tarda anir\u00e0 b\u00e9, vaig augurar. La setmana anir\u00e0 b\u00e9. La vida \u00e9s ben bonica, tanmateix.<\/p>\n\n\n\n
Que els nois portessin gorres de plat amb una banda vermella i arma penjant del cintur\u00f3 no m\u2019havia pas passat per alt. Una parella de mossos d\u2019esquadra agafats per la m\u00e0? Em produ\u00efa una certa perplexitat, per\u00f2 estava disposad\u00edssima a menystenir qulalsevol retret pel relaxament en les obligacions laborals i de servei p\u00fablic. Estic de banda de l\u2019amor, jo!<\/p>\n\n\n\n
Abans que fos massa tard, vaig voler tornar a esguardar-los. Havien passat pel meu davant i ja s\u2019allunyaven. No s\u2019agafaven de les mans, ara, tot i que xerraven animadament. Vaig girar els ulls de seguida cap a la blavor del mar, no fos cas que el realisme avorrit esva\u00eds la felicitat exultant que havia assolit feia tot just uns quants segons.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ara no us penseu que m\u2019agrada tafanejar. B\u00e9, potser una mica… Aquell dia senzillament descansava una estona en un banc del passeig mar\u00edtim abans de tornar a la feina, al migdia. All\u00f2 que vas saltant d\u2019un pensament a un altre<\/p>\n