Mat\u00ed de dimarts al metro. Caminava mig adormida cap a la feina, i devia fer molt mala cara. M\u2019esfor\u00e7ava a eixorivir-me, a dre\u00e7ar l\u2019esquena, parpellejava de pressa. Per un moment la son marxa, per\u00f2 si bado tornar\u00e0 de seguida. Quan s\u2019obren les portes del vag\u00f3, hi pujo i miro si puc seure. Avui s\u00ed, ho necessito. Com que veig un seient buit i ning\u00fa me\u2019l disputa, m\u2019hi assec.<\/p>\n\n\n\n
Dues estacions m\u00e9s tard hi ha molt moviment de passatgers pels enlla\u00e7os amb altres l\u00ednies i amb el tren. No en faig gaire cas, perqu\u00e8 a mi em falten parades. Els nous em passen per davant i segueixen cap al fons del vag\u00f3, o s\u2019aturen, s\u2019hi repensen i reculen. Han quedat llocs buits, i la gent els ocupa. Aix\u00f2 sempre dura uns instants, i despr\u00e9s tot s\u2019aquieta durant una estona. I es llavors que la veig.<\/p>\n\n\n\n
Al davant hi tinc les quatre persones que seuen a la renglera de seients confrontada amb la meva. Juraria que en el segon per la dreta hi ha una gata. Ara s\u00ed que m\u2019he despertat. Per\u00f2 l\u2019he vist nom\u00e9s de passada\u2026 Potser m\u2019ho ha semblat\u2026 No goso tornar-me-la a mirar. D\u2019altra banda, tampoc no em puc quedar tan tranquil\u00b7la, si hi ha una gata asseguda al metro. Com que ning\u00fa no sembla inquiet ni sento xiuxiuejos, penso que deu ser imaginaci\u00f3 meva. Tan sols he de guaitar dissimuladament en aquella direcci\u00f3, i segur que hi ha una dona normal i corrent. La miro.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha una dona. Porta una gavardina beix terr\u00f3s cordada a la cintura amb un cintur\u00f3 del mateix color. Les botes, a joc, no li deixen veure les cames. A la falda hi t\u00e9 una bossa amb estampat de plapes marronoses i blanques, i hi enfonsa les mans. No li puc veure la cara, perqu\u00e8 roman capcota, absorta en les plapes de la bossa. Els cabells castanys li cauen a banda i banda del rostre i s\u00f3n encrespats, fer\u00e9stecs. La cara li queda gaireb\u00e9 tapada rere aquell esbarzer. Sembla alerta, i puc endevinar uns ulls vigilants. Ara ja no vull apartar la vista d\u2019aquella dona, he de saber qu\u00e8 amaga. M\u2019hi fixo b\u00e9, buscant algun detall que em faci sortir de dubtes. Ella deu percebre el meu inter\u00e8s, i tot d\u2019una aixeca el cap i em mira, reptant. \u00c9s una gata. \u00c9s una gata grossa, una gata humana, per\u00f2 el rostre que veig \u00e9s ben b\u00e9 de gata.<\/p>\n\n\n\n
La gata s\u2019inquieta, perqu\u00e8 se sap descoberta. Per un moment sembla que m\u2019ha de saltar a sobre. El cor em batega fort, per\u00f2 alhora tot \u00e9s aparentment normal al nostre voltant. Ning\u00fa dona senyals de tenir por o de voler apartar-se de la gata. Que potser no la veuen? Me la torno a mirar, i ella encara m\u2019esguarda, ara m\u00e9s tranquil\u00b7la. Agafa fort la bossa plapada, i no li veig les mans. Com un imant, el seu rostre crida els meus ulls: una gata. La pell estranyament enfosquida, t\u00e9 un to entre marr\u00f3 i burell i s\u2019aclareix cap a les galtes. No li veig b\u00e9 els ulls, per\u00f2 s\u00ed el nas fel\u00ed, el musell humit i els punts negres d\u2019on devien sortir els bigotis. La boqueta tancada, gaireb\u00e9 invisible. D\u00e9u meu, \u00e9s una gata! Realment \u00e9s una gata!<\/p>\n\n\n\n
Tot ha passat de pressa, i arribem a la parada seg\u00fcent. Alguns passatgers baixen del vag\u00f3 i en pugen de nous. Sense deixar de mirar-me, ella s\u2019aixeca amb la bossa arrapada i es gira per sortir del vag\u00f3 contornejant l\u2019esquema. Per\u00f2 que no la veu ning\u00fa? Prudent, faig com tothom i em comporto com si res no pass\u00e9s. Per\u00f2 em costa asserenar-me, i m\u2019adono que tibo el cos amunt, com si la volgu\u00e9s seguir. Les portes es tanquen rere seu, i ja est\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
Poso la m\u00e0 al foc que era una gata. Ara volta sigil\u00b7losa, cauta. Que se sap amagar ho s\u00e9 del cert, perqu\u00e8 al vag\u00f3 ning\u00fa m\u00e9s que jo la va veure. I ara ves a saber on \u00e9s, ves a saber qu\u00e8 fa.<\/p>\n\n\n\n
Us ho explico per si alg\u00fa la veu. No voldria pas acusar-la de res ni fer-li cap mal. Per\u00f2 una gata aix\u00ed \u00e9s una cosa mai vista i goso dir que almenys convindria tenir coneixement del seu origen. No ho he dit abans, per\u00f2 jo la vaig veure el passat 11 de febrer a l\u2019estaci\u00f3 d\u2019Enten\u00e7a de la l\u00ednia blava del metro de Barcelona, direcci\u00f3 Vall d\u2019Hebron.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Mat\u00ed de dimarts al metro. Caminava mig adormida cap a la feina, i devia fer molt mala cara. M\u2019esfor\u00e7ava a eixorivir-me, a dre\u00e7ar l\u2019esquena, parpellejava de pressa. Per un moment la son marxa, per\u00f2 si bado tornar\u00e0 de seguida. Quan<\/p>\n