L’àngel

He tingut molta sort. Avui he baixat a Barcelona i, tot i que no tenia intenció de quedar-m’hi a dinar, he decidit improvisadament anar a un restaurant del carrer de Muntaner on fan cuina saníssima. A l’establiment, força concorregut pel veïnat i per gent que treballa a prop, hi ha una gran taula per compartir on tendim a seure les persones que hi anem soles. És una bona taula, perquè queda apartada del pas i dona a la façana de vidre, de manera que té llum natural. En un dia assolellat, això s’agraeix. M’he assegut allà de cara al carrer, entre un senyor que menjava a bon ritme, concentrat en el plat, i una xicota molt amable que m’ha fet lloc.

Jo ja havia fet unes quantes forquillades d’amanida i pastís de mill quan he alçat la vista i m’he adonat que, davant meu, a l’altra banda de taula, hi havia un àngel. Que era un àngel ho he sabut no pas pels rínxols castanys que li emmarcaven el rostre ni per la camisa blanca –per la caiguda, era de lli–, sinó per la llum que l’envoltava. No podia dir on acabava l’àngel i on començava la llum. L’àngel també menjava pastís de mill. Hauríeu dit que la seva forquilla no tocava el menjar ni li tocava la boca, tanta era la delicadesa dels seus moviments. No hi havia gola ni afany en la seva manera de menjar, però tampoc desgana. A poc a poc s’ha anat acabant el dinar. Jo no mirava seguit, perquè hauria estat de mala educació i perquè m’enlluernava, però sí que he notat que tenia problemes per triar mitja carxofa que acompanyava el pastís de mill. Semblava ben bé que era la primera vegada que en veia una. Però, a pesar de la dificultat, els moviments dels coberts  continuaven sent tranquils. La llum reverberava tot al voltant seu. No li veia el rostre, només rínxols i llum, i pausa i lleugeresa. De postres s’ha menjat sense gormanderia una copa d’ambrosia esponjosa i nodridora. A cada cullerada la llum llampurnejava a la copa i a la cullera. Llavors s’ha aixecat sense esforç i ha anat fins al taulell d’autoservei. N’ha tornat amb un cafè. Mira, tan mala premsa que té i els àngels també en prenen, de cafè!