Muricec, ratpenat, ratapinyada. Aquests tres mots per designar l’animal que ens ocupa, per no parlar de variants com buricec, mulicec o rampenat. Els diccionaris etimològics ens ensenyen que el nom al·ludeix a la semblança de la bestiola amb les rates i a una característica seva: la suposada ceguesa, en un cas, i la morfologia alada, en l’altre. La ceguesa dels muricecs és un fake; es veu que no són cecs, tot i que no s’orienten pas amb la vista sinó amb un sistema de radar –parlant a l’engròs.
Tinc una anècdota infantil amb un muricec: un dia d’estiu, a bocafoscant, en va entrar un de patac per la finestra de la meva habitació. I dic “de patac” perquè són animals que fan patir de tan atabalats que van. Una vegada a dins va dibuixar diagonals infinites d’una paret a una altra, amb gran esverament meu. Segurament el vaig estressar molt, perquè jo xisclava com una beneita i feia anar els braços histèrica enmig de la cambra. Li devia fer petar el radar i no encertava la finestra oberta ni de miracle. La meva mare ens va socórrer a tots dos, per sort.
El muricec que va quedar entrampat a la meva habitació, però, era petit i no feia ni la meitat d’angúnia que el que vaig veure l’altre dia a l’hospital tot just en el moment de seure a la sala d’espera. Gràcies a déu que era a la sala contigua i que ens separava una mampara de vidre. Per això no vaig sortir corrents, i perquè vaig notar a temps que ningú no semblava alertat per aquell animalot que penjava en un racó del sostre. Era el muricec més gros que pugueu imaginar: ben bé mig metre. Reposava quiet al seu racó, però d’això ja sabeu que no ens en podem refiar; quan menys t’ho esperes, arrenquen a volar d’aquella manera boja.
Un muricec tan gros en un hospital ens podria fer anar per camins conspiranoics. Com hauria pogut assolir aquella mida sinó ingerint substàncies? El meu muricec havia de ser fruit d’un experiment errat.
Kafka em va venir al cap, i vaig pensar que les pitjors angoixes de l’escriptor txec es feien realitat. Si ell havia imaginat la metamorfosi de Gregor Samsa en un insecte monstruós, jo em trobava davant d’una aberració semblant.
Qui em va salvar del tràngol, aquesta vegada, va ser un senyor que va seure ben tranquil a sota de la bèstia. Això em va fer sortir de l’astorament… Mirat i remirat, el muricec va resultar ser un monitor de televisió que penjava del sostre amb un braç articulat.