Les beceroles són els quaderns en què aprenem les primeres lletres. I diu el diccionari que també són els ‘primers rudiments d’una ciència, d’un art’. Metafòricament, també diem “som a les beceroles” quan comencem una feina o un projecte, i és en aquest sentit que sou en un blog anomenat Beceroles.

La tardor del 2019 em vaig trobar a l’inici d’un camí no traçat, després d’haver de plegar de la feina de lingüista per una pèrdua important de visió. Havia treballat durant anys amb les lletres i em trobava altra vegada a les beceroles. Davant meu, un territori desconegut que jo explorava amb una barreja de recança i fe. Encetava i deixava ocupacions i aficions noves, i ara i adés topava amb dificultats grans o petites que calia entomar.

En aquella època vaig pensar molt en els inicis. Quin valor tenen els intents i les equivocacions, les imperfeccions i els esborranys? Per als infants que aprenen les beceroles, els gargots insegurs són la base imprescindible per assolir la destresa de l’escriptura. Però habitualment els esforços de l’aprenentatge s’obliden quan s’ha arribat a l’objectiu final. En canvi jo, que em tinc per exigent i perfeccionista, sospitava que havia d’aprendre precisament a conviure amb l’error, amb la imperfecció. I vaig començar a veure en les beceroles un estat permanent d’aprenentatge i creixement.

Quan no hi veus bé, has d’estimar els teus límits: confondre objectes que tens davant del nas, no poder llegir ni escriure com feies abans i tantes altres tovalloles que has de llançar si vols tenir les mans lliures per agafar-te fort a una nova manera de fer.

A Beceroles hi ha el reflex d’alguns moments del meu dia a dia: a “Visions”, la pararealitat en què a vegades em situen els meus ulls; a “Lletres”, la destil·lació del meu amor a les paraules; i a “Pallars”, la recuperació dels meus orígens.

Eva de la Sal